12.1.07

Aforisme 1

Si no saps cap a on has d'anar el millor que pots fer és aturar-te, però no gaire, perquè els que s'aturen massa mai no arriben enlloc.

4 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Hi podries afegir, amb punts suspensius: "... i corres el risc de ser titllat de cagadubtes".
Ens llegim!

Nausicaa ha dit...

El millor és aturar-se i decidir on volem anar.

mazda ha dit...

Potser és que no s'ha d'arribar a enlloc.
Potser és que d'alguna manera ja som on hem de ser i ho ho veiem.
Potser l'únic que cal és conèixer les " propietats" que ens configuren.
Potser l'unic que cal és jugar. Una inteaccio entre sentir i pensar.

Pedra Lletraferida ha dit...

Un afegitó només al que ja he dit anteriorment: veig el dubte no com a tal sinó com una finestreta més a tindre en compte a l'hora de prendre la decissió que la provoca.
És a dir, tot el ventall de dubtes que se'm apareixen al meu davant el donc per bò si aquests dubtes se'm ofereixen com a noves visions del que em provoca el mateix dubte.
Per tant, la opció presa és (potser, compte!) un xic més acurada.
Un perill, però, és el que ja he dit abans: que no sàpigues sortir-te'n del dubte.