18.1.07

Du bist ein Mann

Passo la tarda traduint fragments de Goethe, concretament de la seva Nausikaa (1787), un drama inacabat en el qual l'escriptor alemany reprèn el mite que apareix a l'Odissea homèrica. La donzella Nausica -filla d'Alcínous, rei dels feacis- troba Odisseu a la platja i, per art de màgia, es desencadena la seducció. La tragèdia dels amors platònics, l'esqueixament del cos i l'ànima, la renúncia que és alhora penyora d'eterna recordança. La mítica Nausica plora, com plorava la mítica Ariadna a la platja de Naxos. Llàgrimes que es fonen amb l'escuma de les onades...

Tinc dubtes translacionals i envio un mail al meu amic Francesc, filòsof i bloguer català resident a Frankfurt. Amb el seu ajut me'n surto. (Gràcies, Sisco! Quantes te'n dec?) Us en deixo un tast. Són paraules de Nausica...

Du bist nicht einer von den Trüglichen,
Wie viele Fremde kommen, die sich rühmen
Und glatte Worte sprechen, wo der Hörer
Nichts Falsches ahnet und zuletzt, betrogen,
Sie unvermutet wieder scheiden sieht.
Du bist ein Mann, ein zuverlässiger Mann,
Sinn und Zusammenhang hat deine Rede. Schön
Wie eines Dichters Lied tönt sie dem Ohr
Und füllt das Herz und reißt es mit sich fort.

Tu no ets un engalipador,
com molts forasters vanitosos que arriben
i garlen amb mots planers, i qui els escolta
no sospita l'engany fins que, al final, estafat,
veu que, de sobte, han tornat a marxar.
Tu ets un home, un home fiable,
el teu discurs té sentit i coherència. Venust
com la cançó d'un poeta que ressona a l'oïda
i s'apodera del cor tot sadollant-lo


Imatge: Odisseu i Nausica. Detall d’una gerra atenenca d’argila (475-425 AC). Munich Antikensammlungen und Glyptothek 2322.

[De la Nausica de Joan Maragall i de Carles Riba ja en parlaré més endavant...]

5 comentaris:

Anònim ha dit...

El mite de Nausica i Odisseu és el més tendre que hi ha en tota la literatura.....

tonibanez ha dit...

No sé si la paraula exacta és "tendre". A mi em sembla més tràgic que tendre. L'hermenèutica del mite nàusic ens portaria molt lluny...

Anònim ha dit...

com va la relació amb la mireia galindo?

Nausicaa ha dit...

Nausica:
Foraster, tu no em sembla pas que sies
un home qualsevulla; i si tal volta
t’han afligit els déus, fa de bon creure
que haurà sigut per a mellor provar-te
i que tu sortiràs de tota prova
més fort i més complert. Aixís, anima’t,
que tot lo que ara et cal, jo puc donar-t’ho,
i ho faré de bon grat, perquè en tu sento
quelcom de gran, i no és la pietat sola
la que em mou a assistir-te.

[...]

Daimó:
Resteu, resteu en vostra llar, donzella,
anc que ara us sembli trista i desolada;
serveu la visió gran del pas de l’hèroe
davant dels vostres ulls: tota la vostra
vida en serà iluminada; i sia
vostra sort quina sia, sempre, sempre,
en pau reclosa o bé pel món enduta,
en calma, en tempestat, en la vellesa,
en dolors, en salut, en malaltia,
sempre tindreu a dintre el cor la dolça
memòria gran d’aquest moment i hora
en què heu aimat a un hèroe en puresa,
i la seva presència fugitiva
haurà signat per sempre més, des d’ara,
vostre cor juvenil, bla com la cera,
amb segell immortal.

“Nausica”, Joan Maragall.

tonibanez ha dit...

Preciós. Tan preciós que sembla literari. Tan preciós que la realitat no hi té res a veure. Tan preciós que fot fàstic. Em cago en els mites.