23.1.07

El Conflicte

Hem de ser inquietants. Hem de desassossegar el lector perquè se li desvetllin les neurones anestesiades. Hem d'infectar les ments aburgesades, desestabilitzar les creences, dinamitar els conceptes sobre els quals es basteixen totes les ficcions socials. Hem de ser dolents, malèvols, diversos i perversos. Hem de sacsejar la platea fins que tothom tremoli escagarrinat. Hem d'empènyer la gent cap a l'abisme. Hem de promoure l'imbecil·licidi: el suïcidi en massa dels imbècils. Hem de sobreviure al capitalisme sense ànima i instaurar una república federal de savis menfotistes que habitin els cims de les muntanyes (amb connexió Wi-Fi, per descomptat). Hem d'escombrar tanta rampoina i tanta fantasmagoria. La literatura no ha de refermar cap convicció. L'art no pot ser un placebo. Hem de trencar els lligams que ens aferren als costums. Hem de lliurar-nos al desconegut. Hem de transcendir-ho tot i transcendir-nos. Hem de deixar petjades de semen i de sang. Hem de morir més nus que quan vam néixer. Hem de beure tots els alcohols i cantar totes les cançons. Hem de mentir perquè la veritat resplendeixi. Hem de saltar les tanques i okupar el cor del bosc on els senglars copulen, el cor del senglar on copulen els boscos, la còpula mística del senglar i el bosc, la desfeta de les nostres pors amb la visió del senglar, els seus ullals, el seu gruny, el seu pèl, la seva bafarada... Hem d'oblidar el que cal oblidar per a recordar el que cal recordar. Hem de ser salvatges amb els civilitzats i civilitzats amb els salvatges. Hem de ser sospitosos i sospitar de tot i de tothom. Hem de riure i ballar. Hem de veure sortir el sol. Hem d'occir els neulits, fer-los xixines amb el piló massís del nostre menyspreu com qui ratlla faltes d'ortografia. Hem de ser insolidaris amb els impotents i implacables amb els poderosos. Hem d'aprendre a estar sols. Hem de ser molt més que una promesa. Hem de ser conflictius.


5 comentaris:

Alprazolam ha dit...

M'has emplenat de testosterona per començar el dia amb força. T'ho agraeixo. Millor escrit impossible.

Rosa ha dit...

Collons, però esgota tant ésser conflictiu! He estat amant d´homes casats, sóc amant encara, de la meva parella i d´homes amb parella, encara. Em faig amant per la senzilla raó de crear conflicte, i no només pel pur plaer sexual, que també. Sovint el que vull és crear el conflicte, fer adonar al meu amant de que faci un pas més enllà, perquè sentir-se lligat pels collons deu ser una tortura. No entenc que hi hagi dones (i homes) que puguin lligar una persona que en teoria estimen. Potser munti una ONG anomenada "ONG anti imbecil.lisme i anticostumisme", i el sexe és un bon reclam i una bona excusa per crear adeptes. Tot i que ja tinc una edat i el meu cos ja no és el que tenia quan tenia 20 anys, la seducció no només s´aconsegueix amb el cos. Encara que de vegades, ho confesso, defalleixo, perquè els meus amants no van més enllà del sexe. Però jo també en trec com a mínim aquest plaer. No me´n vaig mai amb les mans buides. I hi ha vegades que fins i tot he aconseguit que algú faci aquest pas més enllà. I compartir silencis còmplices, secrets tan ben guardats durant anys, és un plaer indescriptible. Conèixer les misèries humanes tan íntimament fa que m´oblidi de la duresa amb la que la majoria de vegades, se´m presenta la vida.

tonibanez ha dit...

Rosa: gràcies per les teves confessions. Són molt interessants. Dóna gust tenir lectors com tu.

Pedra Lletraferida ha dit...

"Hem d'occir els neulits, fer-los xixines amb el piló massís del nostre menyspreu com qui ratlla faltes d'rtografia".
Aquest breu bocí entrellumat des de la inspiració ja val un potosí, Toni.
I és que hi ha poetes, poetins, i cagadubtes... ;)
Ens llegim!

moz ha dit...

Un gran post i unes molt bones idees per reafirmar el meu pobre ego literari... Sort que calia ser insolidaris amb els impotents xD.
Seré conflictiu!