7.1.07

Mai adéu

No dir mai adéu. No dir mai adéu i romandre en el límit exacte on s’ajunten passat i futur. No dir mai adéu i confondre el desig amb la realitat. No dir mai adéu i esperar que demà les coses millorin. No dir mai adéu i tranuitar totes les nits fins que arribi la fi del món. No dir mai adéu i entomar la solitud. No dir mai adéu i obrir de bat a bat les finestres perquè entri el vent del nord. No dir mai adéu i abraçar cada segon com si fos l’últim segon. No dir mai adéu i comprendre que tot és un joc que va inventar-se un déu foll que s’avorria. No dir mai adéu i gronxar-se en el balancí dels mots com si els mots fossin l’única salvació que ens queda enmig d’aquest desgavell de cors. No dir mai adéu i tallar tot els lligams que ens aferren a les ficcions. No dir mai adéu i lliurar-se al deliri de les passions. No dir mai adéu i cremar totes les naus per a estalviar-se la temptació del retorn. No dir mai adéu i emmalaltir d’amor. No dir mai adéu i ensopegar mil cops amb la mateixa pedra. No dir mai adéu i acomiadar-se de tot i de tothom. No dir mai adéu i fer-te un petó, només un petó, Mahalta, abans que la nit abaixi el teló… No dir mai més adéu i esperar una nova primavera.

1 comentari:

Victòria ha dit...

..."com dos rius paral·lels, fent el mateix camí, sota els mateixos cels".
No dir mai adéu, sinó fins demà