25.1.07

Potser l'enyor

Potser l'enyor del demà em du un vestigi de tu quan, a l'hora del crepuscle, encara puc retenir-te: retenir la flor que dorm dins la terra glaçada, retenir la llum, l'escalf, el vers sublim que et besa l'ànima, retenir la fulla on escric el teu nom prohibit, retenir-te més enllà de les muralles que ens separen, més enllà de les paraules...

Potser l'enyor del demà, el temps que vindrà, l'albada primaveral, la platja on ens vam trobar, l'oceà que no ens pertany...

Potser l'enyor del demà, tota la sang dels baladres, aquesta fe indestructible, el somriure de la lluna quan el sol se'n va...


2 comentaris:

Rosa ha dit...

Una nit preciosa avui. La lluna sembla bressolar-se en la foscor gèlida. M´agraden aquestes nits on només hi puc trobar l´escalf de l´enyor. Però són perilloses. Enyoro tantes coses i en tinc tan poques que se m´encongeix la pell i la gelor em cala en els ossos. Avui enyoro una persona en especial, una persona que no tinc ara, que no tindré demà i que avui sé que no vaig tenir ahir. L´ànima se´m glaça i no puc fer res més que recórrer a la marihuana per adormir-me dolçament, enyorant només l´escalfor d´una pell entre els meus llençols.
Per cert,avui he disfrutat enviant a un parell de persones l´article de Jordi Cabré a l´avui.

tonibanez ha dit...

Es nota que Jordi Cabré no te un blog.

Gràcies, rosa, per la referència amb l'article, i vigila amb els petas que et poden foradar els llençols.