20.1.07

Ser i fer

- Tu ets veritat, però tota la teva vida és una puta mentida.
- ¿Què vols dir? No t'entenc.
- No som el que fem. Sovint el que fem contradiu el que som.
- ¿I si no ets el que fas, què collons ets? Jo crec que el que fas diu molt del que ets: Operari sequitur esse.
- En el teu cas està molt clar: la teva vida és una cosa i les teves obres una altra. Si s'identifiquessin, series un monstre.
- Gràcies, home!
- Perquè, a veure: ¿Tu qui ets?
- ¿Qui sóc? Aquesta pregunta no és pertinent. La trobo massa metafísica, massa parmenídea. No penso respondre una pregunta tan absurda.
- ¿Veus? Em dónes la raó.
- No pas. Jo estic per damunt del que faig. Les meves obres no esgoten el que sóc. A més, no crec que jo sigui res ni ningú. L'ésser és un mite, una ficció. Res no és: tot és procés, esdeveniment, riu heracliti...
- No fugis d'estudi. La gent veu el que fas i et jutja a partir d'això...
- Doncs pitjor per a ells.
- No, pitjor per a tu.
- ¿Un monstre has dit?
- Sí. Un monstre adorable, irresistible, però un monstre al capdavall.
- Jo no sóc Vogelfrei.
- Jo no n'estaria tan segur...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Irresistible i adorable no gens; en canvi un monstre sí.

Tirant al cap ha dit...

Gràcies per la cançó, Toni. Ho trobes tot!