13.2.07

Amb VM

A les 11 en punt sóc al portal de Travessera de Dalt, just davant de la parada del bus 24. La portera em confirma que és aquí i que encara no ha arribat ningú. Espero el Joan i el David. Hi ha un trànsit de por, molt de soroll, contaminació. Veig pintades a la mitjana que es queixen d'aquest fet. He pogut aparcar el cotxe en una zona blava propera. 2 € per una hora. Em sembla caríssim. Primer arriba el Joan. El David sempre fa tard. El David és el tècnic de la ràdio, l'encarregat d'assegurar l'enregistrament de l'entrevista. Són dos quarts de dotze passades quan agafem l'ascensor que ens pujarà fins a la sisena planta de l'edifici. En sortir al replà, escoltem que sona una música: La Traviata. Timbre. L'Enric triga una mica a obrir-nos. Quan ho fa, apareix tot vestit de negre: camisa negra, pantalons negres, cinturó negre, samarreta negra, mitjons negres... El calcer, en canvi, és clar, còmode, d'anar per casa. M'han dit que es molt tímid. Cert. El delaten els seus gestos continguts, la seva mirada...

L'estudi és ple de llibres, volums que folren les parets fins al sostre. Està dividit en dos ambients: a la dreta hi ha la taula d'escriptura presidida per l'ordinador; entrant a mà esquerra hi ha el sofà i el finestral cara a mar... Quin finestral! Em crida poderosament l'atenció el panorama que contemplo: Barcelona als nostres peus. Es veu tot, des de Montjuïc fins a la torre Agbar, les agulles de la catedral, la Sagrada Família... Un paisatge de teulades, terrats i antenes, a vista d'ocell, sobrevolant la ciutat...

Ens asseiem al sofà. Els tinc gairebé tots, però només he portat tres dels seus llibres (Bartleby, Montano i Pasavento), vull que me'n dediqui un. Em vaig passar el cap de setmana rellegint la seva Obra, anotant possibles preguntes. Comencem l'entrevista. Estic assegut entre el Joan i l'Enric sostenint el micròfon. El sol entra pel finestral. VM parla fluixet, amb calma, el seu to és cada cop més càlid. No resumiré l'entrevista. Quan el David me la passi a mp3, la penjaré sencera. Dura 3/4 d'hora. Jo, de vosaltres, no me la perdria. Si divendres de 20 h. a 21 h. sou prop del Vallès Oriental, la podreu escoltar al programa CAPVESPRE de Ràdio Vallromanes (94.2 FM).

Després de la gravació seguim xerrant... de la visió de Barcelona: a sota hi ha una palmera esponerosa, un carrer més avall viu Marsé, els avions que sobrevolen la costa rumb al Prat; de París, que no s'acaba mai; d'un relat que vol escriure titulat El sindicato de la musas...

Aquí teniu dues de les moltes preguntes que li vaig fer:
  • Fan falta tantes paraules?
  • Cal retornar a Ítaca?
Aviat tindreu les respostes...

Entrevista: post + audio

9 comentaris:

trapezista ha dit...

Quina enveja.

Jean Robur ha dit...

Salutacions Toni,
Pots passar la entrevista a i-pod, que tots els entrellumaires la poguem escoltar? la majoria vivim fora del Vallés. No estaria de més que la radio on fas el programa es pogues conectar per la xarxa. Per cert, l'Enric estava escoltant "Mediterraneo" d'en Serrat, com es veu a la foto. I una pregunta: Perque et va signar en castellà?

Yo misma ha dit...

De la clase d'avui m'he quedat amb la penultima pregunta que li vas fer a l'escriptor, fan falta tantes paraules?
- sense elles no es pot raonar...
es veritat el que has dit, si intentes imaginar, o pensar el primer que necessites son paraules....

tonibanez ha dit...

Trapezista: l'enveja "sana" no és dolenta.

Jean: tranquil que la podreu escoltar tots. Mira bé la foto i veuràs que el CD que hi ha posat a l'aparell és La Traviata, malgrat que a sobre hi hagi una caràtula del Serrat. Va signar com li va donar la gana. Que consti que tota l'entrevista la va fer en català.

Silvio Gnisci Morgach ha dit...

¡Qué suerte la tuya!
A mí me temblarían las piernas. Quizás tartamudearía. He leído algo de Vila-Matas y me parece uno de los autores del panorama literario español con más creatividad, con una chispeante creatividad.

¡Enhorabuena, Toni!

Sugar Ray Robinson ha dit...

Quina vista, tu. Tot i que jo hagués retrat detalladament la biblioteca.

Aviam l'entrevista. També me la passaré a l'ipod, tu. Per fer-ho més real.

El veí de dalt ha dit...

Vila-MAtas és un dels bons. El seu "BArtbely y comañia", "El mal de Montano" y "París no se acaba nunca", em van dsembalr soberbis. Quina sort poder estar a casa seva!

Anònim ha dit...

-Fan falta tantes paraules?
-Si el telegrama és barat...
-Cal retornar a Ítaca?
-Sí. Abans de les 12, sens falta.

Anònim ha dit...

"para toni ibánez"... que no en sap, l'enrique, d'escriure en català? segur que sí.