24.2.07

La Senyoreta Mercè

Ahir algú em preguntava per què escric cada dia aquí. No ho entenia. Jo vaig respondre: és que sóc escriptor. Què vol un escriptor? Escriure, publicar i ser llegit. Un blog et permet les tres coses...

I vaig pensar en la Senyoreta Mercè. Ella fou la meva primera mestra abans d'ingressar al col·legi. Ella em va ensenyar a llegir i a escriure en el repàs que tenia a sota de casa, al carrer Saturn, a tocar de la Plaça dels Pagesos...

D'això ja fa 40 anys, i no sé per què, però últimament me'n recordo molt d'ella.

3 comentaris:

Lídia ha dit...

jo crec que tots recordem la primera senyoreta que ens va ensenyar a escriure. Le meva es deia ,,,, ara no em surt el nom, pero la veig, i segur que després sortira. En sortir de l'escola venia a casa per ajudarme, vivia a la mateixa escala que jo, la qual cosa era un avantatge per un costat, pero un inconvenient per l'altra, cada día em volia acompanya a l'escola, i era ben gran i encara em passava a buscar. La senyoreta....... sortira.

trapezista ha dit...

El meu es deia Ernesto i era de Sòria (o d'algun lloc semblant). Tota l'educació que rebíem al Terraferma era en castellà (excepte la llengua catalana, només faltaria). Era un paio que em queia bé. Quan portava molta estona parlant se li formava una pasteta blanca a les comissures del llavis.

Anònim ha dit...

Trapezista: jo també el vaig tenir aquest mestre. Crec que ja s'ha jubilat. Era un mestre típic dels d'abans però aconseguia que aprenguéssim les coses. I m'han dit que els últims anys parlava en català. Normal. El Terraferma d'avui és una altra cosa. Només faltaria!