26.3.07

Llach, la política i la mare que ho va reparir tot

Ahir, amb el post sobre la darrera homilia de Llach, vam batre el rècord absolut de visites a ENTRELLUM: 1.125 visites. Brutal. Una animalada que ens fa assolir per primer cop les quatre mítiques xifres. L'anterior rècord -ja pulveritzat- era de 557 visites (5.11.06) arran d'un post-electoral que va rebre 35 comentaris (igual que el d'ahir). Queda clar, doncs, que a la catosfera cal parlar de política si vols tenir visites. La política excita, fins i tot més que l'erotisme. Quin misteri, oi? Som així de babaus. En aquest país esquizofrènic hi ha coses que couen i fan rabiar. A més, per afegir més emoció a l'assumpte, vaig fer els ulls grossos publicant TOTS els comentaris rebuts, alguns dels quals certament contraris a la meva opinió i a la meva persona. Llegir-los pot resultar molt edificant. L'experiment blogogràfic d'ahir, per tant, ha funcionat de meravella. Tanmateix, em quedo preocupat amb una sèrie de qüestions...
  1. Si Llach simbolitza o representa Catalunya, aleshores jo no sóc català?
  2. Serà veritat que existeix un pensament únic nacionalista? Fins a quin punt pots discrepar de certs dogmes catalanistes, imposats de forma oficial, sense caure en l'anatema?
  3. Quantes Catalunyes (reals) hi ha? Podem seguir ignorant allò que no ens interessa? Veig molt d'autisme i molt de somiatruitisme en certs sectors. Fins quan serà viable la convivència?
  4. Si no fos pels blogs, moltes opinions quedarien inèdites, no passarien el filtre dels diaris ni de les editorials. La llibertat dels blogs és només un miratge o va de debò? Per què s'empipen tant alguns quan s'exerceix aquesta llibertat?
  5. Ah, i per si algú té dubtes: JO ESTIC A FAVOR DE QUALSEVOL REFERÈNDUM.
  6. Marc Vidal hi toca.

4 comentaris:

Júlia ha dit...

Doncs ja veus que és un tema que desvetlla passions i que et condemnen més per no agradar-te en Llach que, per exemple, per votar ciutadans pel canvi, o per llegir ABC, he, he. Més enllà dels blogs, ja me n'havia adonat d'això, en converses en viu i en directe. Si t'identifiquen com a progre catalana, doncs t'ha d'agradar per pebrots, aquest senyor. I que sigui bon músic, doncs ho suposo, no hi entenc massa, però no n'hi ha prou amb sé bo perquè agradis a tothom. Hi ha bons escriptors que m'avorreixen, també.

I, sí, molta gent no sap a quin món viu, si donessin una volta pels barris i pobles amb més immigració, escoles -públiques de barri- i altres indrets, doncs, potser aniríem millor. Menystenen Can Zam i au, a cantar l'Estaca. Que, per cert, és de les més fluixetes.

La cultureta, en el pitjor sentit del terme, sempre ha precisat d'aquests mites, no ens passa només als catalans, per cert.

Anònim ha dit...

Toni, no t'ho perdis: avui Sostres et plagia! Mira: Catalunya entre VErges i can Zam

catalunya.ffw ha dit...

Si el públic d'en Llac escridassa el President Montilla qui ha de patir és ERC. Ves que no sigui per això que en Vendrell fa una proposta de calçotada!

Fins aviat,
Marc
www.catalunyafastforward.blogspot.com

Down by law ha dit...

En quant al teu bloc: enhorabona per la fita aconseguida. Tot i que l’ardit utilitzat per assolir-la és ja vell i conegut pels mitjans de comunicació. Avui en dia, la merda ven molt, els del “banc” t’ho agrairan.

En quant a la música de Llach: per a gusts colors. En les diferències està la gràcia de les relacions humanes.

En quant a la teua crònica: es agra, irrespectuosa, mala bava i, a sobre, mal escrita. Molt digna d’un pensament “esbiaixat”.

En quant a la teua mirada: es curta , digna d’un ego cartesià (per parafrasejar-te), i llunyana de la sublimació necessària per a transcendir la catalanitat i la vida.

En quant al meu desig: tant de bo arribes als seixanta anys tan humanament coherent com el Llach.