19.3.07

Nostàlgia

S'ha girat el temps. El vent del nord empeny les bromes que omplen el cel de grisos. Capcinegen les branques dels plataners. Les poncelles tremolen. Som la tèbia ressaca de l'hivern. Som el perill a trenc de llavis. Som la distància impossible entre les pells. Som la nostàlgia dels camins bosquívols. S'ha girat el temps. El cor -que havia de florir- se'm glaça. Som el xiuxiueig de l'aire per totes les cantonades, la promesa indeleble d'un horitzó sense ales, el silenci de déu, nostàlgia infinita de totes les mirades.


powered by ODEO