5.4.07

Irrisòria misèria

Fa riure tot plegat. Dietarisme: exhibicionisme impúdic. Ho vaig començar com un joc i, a poc a poc, m'hi vaig enganxar. No podia evitar entrar a la bitàcola per comprovar l'evolució del comptador de visites. Això era el que realment m'agradava, veure com la xifra augmentava i el meu weblog es col·locava en el rànquing dels més llegits de la pàgina on l'havia penjat. Quin sentit tenia tot? Era una misèria, i jo ho considerava un èxit.

Esperança Camps, Eclipsi

Via Enric Gil

3 comentaris:

Anna ha dit...

Quanta veritat.

Cal escriure sense mirar qui et mira.

tonibanez ha dit...

Quanta mentida.

Cal llegir mirant qui et mira.

Anna ha dit...

I així li va a cadascú.