9.4.07

Sorrobloc, cirerers florits i mona

Vaig conèixer en Salvador a la taula rodona que vam fer a la seu d'Òmnium (22.3.07). Estava assegut entre el públic, escoltant amb atenció; al final, va fer una pregunta i, l'endemà, una crònica de l'acte. Si jo ja estic per damunt de la mitjana d'edat de la majoria de bloggers, imagineu-vos ell. En Salvador és un exemple extraordinari: feliçment jubilat, té un esperit inquiet que el porta a aprendre cada dia més coses. Al seu blog hi ha penjat imatges, cançons i fins i tot ha enregistrat la seva veu. El seu cas demostra que l'edat no ha de ser cap impediment per a res, que es pot tenir un esperit jove malgrat que el cos no acompanyi. Vaig escriure que la seva fesomia em recordava la del poeta Juan Ramón Jiménez. Ara li dic que és un model a seguir. La catosfera pot sentir-se orgullosa de tenir persones com ell.

Solució al post d'ahir:

Efectivament, com alguns heu comentat encertadament, la pífia monumental del fragment és dir que un camp de cirerers florits té el color vermell pujat, quan sabem que la flor del cirerer acostuma a ser blanca o, de vegades, rosa. Però hi havia més errades: si poses talment no cal posar darrere el com perquè resulta reiteratiu. La puntuació també grinyolava (sobraven dues comes). El text, ben redactat, quedaria més o menys així:
El tatami, la delicada roba de la cortesana i la seva pell suau es tenyiren de vermell pujat talment un cirerer carregat de fruits.
No puc dir el títol ni l'autor de l'obra en la qual m'he trobat aquest fragment perquè pertany a un original del XIV Premi de Literatura Eròtica La Vall d'Albaida del qual sóc jurat.

Una mona de fa molts anys: (Temps de 600 i de Mirinda...)