10.7.07

Puta adolescència

En aquest precís instant em costa molt imaginar que hi hagi res al món més difícil que la feixuga tasca d'exercir de pare amb un fill adolescent. Porto anys i panys fent-los classes magistrals, ho tinc per la mà, sé com tractar-los, fins i tot puc arribar a ser un profe enrotllat... Però fer de pare és una altra història, un cosa molt pitjor, UN DESASTRE. Entenc perfectament que molts pares, tard o d'hora, dimiteixin de la seva responsabilitat. No cal entrar en detalls. El cas és que un es cansa de lluitar i de ser el dolent de la pel·lícula. El cas és que és molt difícil raonar amb un adolescent. El cas és que n'estic més que tip, de fotre'm de cap cada dia i cada nit amb la mateixa muralla. Jo no serveixo per a fer de pare com tampoc no vaig servir per a fer de fill... I és que en aquesta vida un no pot servir per a tot. Amb prou feines aconsegueixo escriure sense faltes d'ortografia, que ja és molt. La resta, un fracàs.

Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya,
utilitza 3 vegades el terme
Catosfera en un post

10 comentaris:

Anònim ha dit...

No em puc creure que una persona com tu no serveixi per fer de pare.No cal fer,hem de ser.I ser nosaltres mateixos,i intentar transmetre el millor.
I ja passarà l´adolescència,que com tot,és passatgera...

Greenie

Francesc Puigcarbó ha dit...

més o menys com tothom. L'adolescència és aquella éoca en la que els pares es tornen benïts.

Anònim ha dit...

Tranquil, es cura amb l'edat o posant-se a treballar. A casa mai compartirem Stromblers o la Gossa Sorda però ara ja escoltem junts Bob Dylan o els Dire Straits que poses al Ranvespre.

josepmanel ha dit...

Afortunadament hi ha estats de les persones que es curen amb l'edat. Paciència...

Nicodem ha dit...

Es pot dir que els fills no duen manual de instruccions, per tant cal fer servir el instint... i quan aquest falla, tant sols queda el bon criteri, el millor que un pot donar, allò amb el que creu.
Ànims, que tant sols és una etapa.

mazda ha dit...

Potser és que confonem responsabilitat amb control?
Potser és que l'adolescent ens fa de mirall i no podem soportar el que hi veiem. I més si és un fill ?
Què és el que has de raonar amb un adolescent...La teva raó? Perquè,és clar, n' éstàs ben tip perqué es a tu a qui no te la dona,no? ell ja té la seva raó.

Carles ha dit...

Si t'escarrasses així, segur que ets un bon pare. El que passa es que el cordó umbilical de la dependència biològica el tallen els pares amb les seves dents, i el cordó umbilical de la dependència aímica i personal l'han de tallar ells amb els seus.
I que tot és tèrbol quan hi ha tempesta. Però tranquil que tot arriba i tot se'n va. Tu ja ho saps.
Anims per mantenir la teva capacitat d'estima. Que encara queda el millor.

Gregorio Luri ha dit...

Un consell de pare experimentat: No hi ha situació tan dolenta amb un adolescent que no l'empitjori greument intentar parlar amb ell.

tonibanez ha dit...

Curiós. Ingenu de mi, encara tenia una cert fe en el Logos. parlant la gent no s'entén, i menys si és adolescent. Gràcies, Goyo, per passar i deixar un esquitx de la teva humil saviesa.

Sophia Blasco ha dit...

Viure l’adolescència és tot un repte, però també ho és per als pares i les mares dels adolescents. Les relacions dels pares i mares amb els fills i les filles en l’adolescència són conflictives, la confrontació d’interessos els dóna aquest caràcter. Els adolescents necessiten distanciar-se dels progenitors per construir la seva pròpia identitat diferenciada, encara que també els cal saber que poden comptar amb ells cas de necessitat, això els proporciona seguretat.
Els pares i les mares sabem que la vida és molt dura, que aprendre a viure s’ha de fer en primera persona i voldríem estalviar-los les frustacions, els cops, … Si això ho fem intensificant la nostra protecció, el control, etc. els ofegarem i aconseguirem allunyar-los encara més de nosaltres.
Podem estar prop dels nostres fills i filles i, al mateix temps, proporcionar-los l’autonomia i la independència que necessiten per construir la seva pròpia identitat diferenciada i créixer.
Sophia