En aquest precís instant em costa molt imaginar que hi hagi res al món més difícil que la feixuga tasca d'exercir de pare amb un fill adolescent. Porto anys i panys fent-los classes magistrals, ho tinc per la mà, sé com tractar-los, fins i tot puc arribar a ser un profe
enrotllat... Però fer de pare és una altra història, un cosa molt pitjor, UN DESASTRE. Entenc perfectament que molts pares, tard o d'hora, dimiteixin de la seva responsabilitat. No cal entrar en detalls. El cas és que un es cansa de lluitar i de ser el dolent de la pel·lícula. El cas és que és molt difícil raonar amb un adolescent. El cas és que n'estic més que tip, de fotre'm de cap cada dia i cada nit amb la mateixa muralla. Jo no serveixo per a fer de pare com tampoc no vaig servir per a fer de fill... I és que en aquesta vida un no pot servir per a tot. Amb prou feines aconsegueixo escriure sense faltes d'ortografia, que ja és molt. La resta, un fracàs.
Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya,
utilitza 3 vegades el terme Catosfera en un post
En aquest precís instant em costa molt imaginar que hi hagi res al món més difícil que la feixuga tasca d'exercir de pare amb un fill adolescent. Porto anys i panys fent-los classes magistrals, ho tinc per la mà, sé com tractar-los, fins i tot puc arribar a ser un profe enrotllat... Però fer de pare és una altra història, un cosa molt pitjor, UN DESASTRE. Entenc perfectament que molts pares, tard o d'hora, dimiteixin de la seva responsabilitat. No cal entrar en detalls. El cas és que un es cansa de lluitar i de ser el dolent de la pel·lícula. El cas és que és molt difícil raonar amb un adolescent. El cas és que n'estic més que tip, de fotre'm de cap cada dia i cada nit amb la mateixa muralla. Jo no serveixo per a fer de pare com tampoc no vaig servir per a fer de fill... I és que en aquesta vida un no pot servir per a tot. Amb prou feines aconsegueixo escriure sense faltes d'ortografia, que ja és molt. La resta, un fracàs.
Comentaris
I ja passarà l´adolescència,que com tot,és passatgera...
Greenie
Ànims, que tant sols és una etapa.
Potser és que l'adolescent ens fa de mirall i no podem soportar el que hi veiem. I més si és un fill ?
Què és el que has de raonar amb un adolescent...La teva raó? Perquè,és clar, n' éstàs ben tip perqué es a tu a qui no te la dona,no? ell ja té la seva raó.
I que tot és tèrbol quan hi ha tempesta. Però tranquil que tot arriba i tot se'n va. Tu ja ho saps.
Anims per mantenir la teva capacitat d'estima. Que encara queda el millor.
Els pares i les mares sabem que la vida és molt dura, que aprendre a viure s’ha de fer en primera persona i voldríem estalviar-los les frustacions, els cops, … Si això ho fem intensificant la nostra protecció, el control, etc. els ofegarem i aconseguirem allunyar-los encara més de nosaltres.
Podem estar prop dels nostres fills i filles i, al mateix temps, proporcionar-los l’autonomia i la independència que necessiten per construir la seva pròpia identitat diferenciada i créixer.
Sophia