21.8.07

Ibanyes

Al juliol vaig fer una consulta onomàstica a l'IEC. En tornar del viatge vaig trobar a la bústia un sobre que contenia la carta amb la resposta. Voilà:

Al web de l'Idescat consta que almenys tres persones ja tenen el cognom Ibanyes a Catalunya. No fa gaire vaig descobrir l'Albert Ibanyez. Em va fer gràcia la seva manera d'escriure el cognom. Li ho vaig comentar en un mail i em va respondre:
Vaig creure adient adaptar-me a la realitat. A l'internet no existeix la Ñ, doncs hi vaig ficar una NY, donant-li més personalitat i funcionant igual. No he ficat l'accent perquè no cal, al DNI tampoc el tinc.
De la mateixa manera que vaig canviar l'Antonio de l'antic DNI per l'actual Antoni, també podria canviar ara l'Ibáñez per l'Ibanyes, d'acord amb el criteri de l'IEC. Què hi guanyaria?

Com que sóc inquiet de mena i ara tinc molt temps lliure, m'he passat tres dies recercant tota la informació que he pogut trobar sobre el meu primer cognom. El que he descobert rastrejant la xarxa (amb l'ajut inestimable de Sant Google) és increïble. Aviso que el post d'avui serà llarg.

Per començar, us copio un llistat de les diferents possibilitats combinatòries i el número de resultats que dóna Google de cadascuna:

Ibanez
9.640.000
Ibañez
3.170.000
Ybanez
98.200
Ybañez
54.100
Ibañes
45.500
Ivañez
15.200
Ibanyez
1.310
Ivañes
472
Ybañes
385
Ibanyes
91
Yvañez
83
Ivanyez
51
Ivanyes
49
Yvañes
33
Yvanyes
33
Ybanyes
9
Yvanyez
7
Ybanyez
6

Les opcions assenyalades amb groc són les que he cercat amb més deler, atès que són les dues formes més catalanes del cognom...

1- SOBRE LA CATALANITAT

Atenció. He trobat documents del segle XIII on ja apareix el meu cognom dins l'àmbit geogràfic dels Països Catalans. Per exemple, la constància més antiga és de 1263, en el primer document escrit en valencià en el qual apareix un tal Ibanyes Domingo. Durant el repoblament del Regne de València, després de l'expulsió dels sarraïns, el tornem a trobar vàries vegades...

L’11 de maig de 1280 el rei va atorgar carta e poblament per al castell de Tàrbena, en la persona de Joan Martí de Serra. El 22 d’abril va atorgar carta de poblament per al castell d’Altea, en la persona dels germans Tomeu, ciutadans de Lleida. L’11 de maig, del mateix any, va atorgar carta de poblament per al terme de Finestrat, en la persona d’Ibanyes d’Oriola.


Tots aquests repobladors Ibanyes o Ivanyes provenien del nord. D'on exactament? Achtung. La pista ens condueix a Lleida. Fixeu-vos que a la Carta de poblament del Finestrat ja parla d'uns "ciutadans de Lleida". Descobreixo -completament al·lucinat- que l'any 1404 (fa 603 anys!!) ja hi havia un Ivanyes treballant a Lleida:


Es tracta d'un ferrer que va participar en la construcció de la campana del rellotge (1404) i de l'orgue (1417) de la Seu. La informació l'he extreta de la tesina de M. Caterina Argilés i Aluja titulada Preus i salaris a la Lleida dels segles XIV i XV segons els llibres d’obra de la Seu [PDF, pp. 55, 56 i 59]. Aquest descobriment m'ha fet MOLT FELIÇ. Martí Ivanyes podria ser perfectament un avantpassat meu. Al Fogatge de 1497 apareix un altre Ivanyes a Corbins. Almenys ja tenim dos Ivanyes documentats a Lleida en ple segle XV.

Després trobem Ivanyes-Ibanyes escampats per Terol i Castelló: Maestrat, Morella, Tronchón, Vilafranca del Cid, Xodos, Sogorb, Castelnou... i fins ben al sud: Dènia, Tàrbena, Serra de Mariola, La Vila Joiosa, Finestrat, Xixona... Al cens de València (1510), per exemple, apareixen 6 Yvanyes i 1 Yvanyez.

El que m'ha fet molta il·lusió és descobrir que l'any 1454 (50 anys després del ferrer de la Seu) un Yvanyes tarragoní ja sabia escriure:

La font ha estat
l'exposició “E mos escrits no creheu ésser fabula” (Ausiàs March). Un recorregut per les obres dels escriptors antics [PDF, p. 13], organitzada per la Universitat d’Alacant i basada en manuscrits que es troben a la Biblioteca Valenciana.

A continuació us deixo la base de dades completa que he creat a partir de les meves investigacions: IBANYES (1263 - 1724)

El que queda clar és que el cognom Ibanyes (escrit amb diferents grafies: Ivanyes, Ybanyes, Yvanyes...) apareix dins l'àmbit dels Països Catalans d'ençà del segle XIII. Aquesta varietat de grafies és deguda a la transcripció fonètica la qual depenia en cada cas de la persona que anotava el cognom en el document. Als textos més antics (s. XIII-XV) guanya per golejada Ivanyes (11 vegades), molt per davant d'Ibanyes (4 vegades). A partir del segle XVI sovinteja la grafia amb Y- davant. I ja cap al XVII i sobretot XVIII es consolidarà l'actual Ibáñez, que és la versió castellana del cognom.

Una dada molt reveladora és que l'any 1724 (10 anys després de La Desfeta) Felip V concedeix el títol de Conde de Ibáñez a Antonio Ibáñez i de la Torre. Si ja és casualitat que coincideixin el meu nom i cognom amb els d'aquest comte borbònic, no ho és menys que a Saragossa l'any 1697 hi hagués un arquebisbe anomenat Antonio Ybañes de la Riva Herrera!

La conclusió provisional de tot aquest estudi és la següent: Té raó l'IEC, Ibanyes és la forma catalana correcta d'escriure el meu cognom i tenim uns quants documents històrics que així ens ho demostren des del segle XIII. Malgrat això, també podríem escriure Ivanyes, atès que aquesta forma és la que més apareix als textos que hem pogut consultar.

Si fa més de 700 anys que els Ibanyes viuen i treballen als Països Catalans, i almenys 600 que són a Lleida, al pròxim imbècil que em digui que Ibáñez és castellà (o que no és català) li fotre un jec d'hòsties que se'n recordarà la resta de la seva vida. I, després, l'obligaré a llegir-se 100 vegades seguides aquest post fins que se l'aprengui de memòria.

2- SOBRE L'ORIGEN BASC

Reculem encara més. I abans del segle XIII? La dominació musulmana... 400 anys a les fosques. No tenim dades. Sembla segur que el cognom Ibáñez prové de les muntanyes de Santander (Solares, Trasmiera). Està clar que és un cognom patronímic: fill d’Ibaño, Iván, Ibán, Ibane –forma basca de Joan-). Toni Fullat ho té clar:
Pel que fa a Ibáñez, em decanto clarament per l’origen basc (Ibai vol dir riu en basc). Com ja deus saber, els Pirineus (de Lleida) van ser de parla basca fins molt entrada l’Edat Mitjana. Tant és així que en el Fogatge de 1497 i 1553 ja apareixen Ivanyes a Corbins i un altre a Tortosa, i segur que en trobaríem més. La resta de cognoms de l’època que comencen en “I” son bascoides: Ibars, Iborra, Isern… De fet tot el Pirineu era basc fins a Santander, que és l'indret on està documentada la referència més antiga que tenim del cognom Ibañez. El tema de la grafia no se n'ha de fer cas perquè és cosa dels censors. En qualsevol cas, i si fem ús de les normes actuals del basc, s’escriu Ibañez perquè la “V” no existeix en basc. És a dir, el cognom Ibañez, a Catalunya, es troba a dins del seu àmbit geogràfic històric (molt històric, com algun miler d'anys)

Cal subratllar que el basc (o vascoide) es va parlar a bona part del nord de la península (des de Santander fins al Pallars...)

- ¡Ojalá pudiéramos también recuperar el vasco que se habló en Catalunya!
- Permítame corregirle: vascoide, como le gustaba precisar al maestro Coromines. En el Pirineo catalán se habló un dialecto íbero, tal vez vascoide, que sobrevivió a la latinización hasta el siglo XI, sobre todo en el Pallars. Gran parte de la toponimia catalana es inexplicable sin ese euskera.

- Aran, Tossa, Andorra (río de piedras)...
- Los íberos aprendieron muy pronto el latín que aquí dio lugar al catalán, pero en el Pirineo el íbero vascoide resistió mil años todavía y persiste aún hoy en la toponimia.

Philip Rasico, La Vanguardia 17.08.2007
Més opinions:

Algunos lingüistas vascos hacen derivar Ibáñez de "bañez", palabra vasca que significa "pastizal"

Bañez apellido original de Mondragon

En los archivos documentales de Mondragon, aparece documentado, por primera vez (o una de las primeras) el apellido Bannes - Bañez-, a principios del siglo XIV. Este surgio al pasar la Casa Solar que tenian el linaje Ibañez de Artazubiaga de Bedoña (Mondragón), a la casa solar ahora ya en el nucleo urbano de la Villa de Mondragón, por dispustas con el Señor de Guevara o Señor de Oñati. Los Artazubiaga por no someterse al Conde, quemaron su Casa-Torre de Bedoña y se instalaron definitivamente en Mondragon. Parece ser, que cuando se trasladaron, cambiaron el apellido Ibañez, por el de Bañez, como una forma de crear un nuevo linaje, al haber cambiado de solar. Jose Angel Achon Insuasti (A voz de Concejo), constata claramente, que cuando se refieren los documentos a esa primera raiz de los Bañez instalados en Mondragon se les llama Bañez, y cuando se refiere a otros familiares se les llama Ibañez. En su tesis doctoral, hace un seguimiento amplisimo sobre los Bañez Artazubiaga de Mondragón, hasta su total desaparición de Mondragón, al tomarlos como ejemplo, dentro del marco, de la constitución de la provicia de Guipuzkoa. Su escudo es un Castillo, y delante se ve una mano que sostiene una antorcha. Todavía se conserva la fachada de un segundo Solar que poseian en Mondragón (Calle Iturriotz), el cual preside el citado escudo. Fueron una de las familias más importantes de la Villa de Mondragón.

Sobre la raíz vasca de Ibáñez

Además de "Ibañeta", en Navarra, existe "Ibañarrieta", en Guipúzcoa, cerca de Zumaia o "Donibane" en el País Vasco Francés, término que proviene de "Deun" (san) y de "Ibane" (Iván, forma vascona de Juan muy similar ya a "Ibañez" o hijo de Juan).

Raíz vascona de "ibañez"

Ibañez, "hijo de Iván". Iván es forma vascona o vasca de Juan, y así en Guipúzcoa y Navarra existen lugares con la misma raíz, "Ibañeta", por ejemplo, siendo apellido muy arraigado así mismo en determinados lugares de Alava, como Murgia. Es otra de las pistas acerca de la procedencia vasca de este apellido, o de ciertas ramas de este apellido, al menos, además de la que une Ibáñez con "bañez".

No m'allargo més, que aquest post ja sembla una tesi doctoral.

Ibañez
(que és la grafia castellanitzada) és un cognom d'origen basc que es va estendre per Catalunya durant la Reconquesta tot baixant des dels Pirineus cap al sud passant per Lleida, València, etc. Tenim constància documental des del segle XIII de què hi ha Ibanyes o Ivanyes (grafies nostrades) a gran part del territori de parla catalana des del Segrià fins a la Marina Baixa... La distribució geogràfica quedaria així:


3- SOBRE LA GRAFIA ANGLOSAXONA

Té raó l'Albert Ibanyez: a internet no existeix la Ñ. Hi ha el perill que, en anglès, el meu cognom acabi sent Ibanez (amb N, com les guitarres; ja hem vist que és l'opció amb més resultats, gairebé 10 milions). Per tal que la pronúncia catalana es mantingui el més fidel possible en expressió anglesa cal escriure Ibanyes. Em baso en el següent: mentre cercava he trobat repetidament el nom de Blasko Ibanyes (sic). Clar, es tracta del conegut escriptor valencià en llengua castellana el cognom del qual ha estat adaptat a l'anglès en catàlegs de biblioteques i llibreries sobretot americanes (on el seu The Four Horsemen of the Apocalypse va arribar a ser un autèntic best seller). De vegades també apareix com Ibanes... O sigui que des d'un punt de vista internacional també convindria escriure Ibanyes.

4- I ARA QUÈ?


M'ho rumiaré amb calma. Mentrestant ja m'he creat un nou gmail: tonibanyes@gmail.com


NOTA BENE
(16-12-09): ORIGEN ÀRAB?

L'amiga Renada Laura Portet de Perpinyà, experta en toponímia, m'avisa de lapossible arrel àrab del meu primer cognom. Diu que podria provenir del terme "Ibn", que significa fill. Ibn-ez voldria dir, per tant, fill del fill, o sigui, nét. No debades els musulmans van estar a Lleida 450 anys...

16 comentaris:

Pedra Lletraferida ha dit...

Caram, Toni! Veig que t'han probat força bé les vacances per l'Egeu. Has tornat amb ganes al blog, i aquest post ho corrobora. No tindràs pas una mica de temps de sobra, així, per a regalar?. Jo no sé d'on treure'l!.

Salutacions cordials i felicitats pel post.

ramon ha dit...

Qui no té feina el gat pentina... Ostres, tu, no me l'he pogut acabar de llegir tot!

I després van venir el censors castellanufos i ho van capgirar tot. D'aquesta menra el frare (mallorquí) Ginebró Serra, va passar a dir-se Fray Junípero Serra. L'erudit (valencià) Miquel Servent, va esdevenir Miguel de Cervantes (glòria!) i el navegant (d'on?) Cristòfor Colom, va ser per ordre de la bagassa de castella, Cristóbal Colón descubridor de las Américas.
Collons d'invassors!

Anònim ha dit...

Un post interessant avui...

Home... tot i pronunciar-ho amb esse, jo sempre he defensat que em dic Sans-amb-zeta,
però no se m'acudiria canviar la zeta final perquè sóc conscient que l'origen de la meva familia és castellà...

Veient però, (sembla) que no és el teu cas, jo no m'ho pensaria. Total, de fet ja has catalanitzat el cognom amb l'accent obert.
Quina diferència hi ha, doncs?

Au, salut!!!

[ò]

Pafiam ha dit...

He après d'allò que expliques del viatge i m'has frapat amb l'emoció del gregorià.Ja no bloguejo tant i feia setmanes que no et visitava. i la primera impressió ha estat doncs: això està millor. Però res, al final ho espatlles pel de sempre, fereixes a la gent innecessariament i dones males vibracions pel de sempre: "el rotllo antireligiós" (Xirinacs post). Em resulta incompresnsible, un misteri, aquesta necessitat de a la mínima, Pumba!El que trobo estrany és que aquesta vegada t'hagin respost. Pots estar content però, perquè segur que prefereixes un cristià com a lector -qualitat garantid- que a un progre d'aquests que no ha llegit mai un bisbe i sempre en parla malament.
Hi ha gent que ens sap molt greu la teva postura agresiva entorn la cosa cristiana, i no n'és raó menyspreable el fet que aquesta agressivitat resulta totalment incomprensible. Potser el que vols és ferir, però evidenment saps que excepte masoquistes no entrarem a un blog - almenys habitualment-per que ens menyspre¨in.

Anònim ha dit...

Diràs el que tu vulguis però Ibanyes no és un cognom català encara que hi haguessin Ivanyes fa 700 anys. T'ho diu un que té un cognom no català i també està a Catalunya des de fa segles. Però el meu cognom com el teu NO és català.

Marina ha dit...

Poques coses son tant importants com dir-se com un se sent i és.
Jo ho provaria si la qüestió és sentimental o de catalanització. Aviso, i per pròpia experiència: paperassa per parar un tren!

(i quina enveja les vistes del teu viatge...!)

tonibanyes ha dit...

Anònim cagat: quan t'enxampi et fotré un jec d'hòsties. Llegeix el post 100 vegades fins que te l'aprenguis de memòria.

ramon ha dit...

... el fet que aquesta agressivitat resulta totalment incomprensible (?)
Pafiam, pregunta-li al Toni on va estudiar. Potser entendràs alguna cosa.

tumbaito ha dit...

¿Seguro que los que le precedieron llegaron al solar catalán directamente de los primigenios vascones de los Pirineos? ¿No hay ancestros murcianos?

tonibanyes ha dit...

Mira, murcianos los hay en todas partes. No lo descarto. Aunque con JPQ ya tenemos el cupo lleno. Salutacions catalanes.

tumbaito ha dit...

Como habrá visto, frecuento bastante este su sitio, conque, por favor, use su lengua.

¿Qué es JPQ?

tonibanyes ha dit...

JPQ són les inicials de l'insigne Juan Pedro Quiñonero, àlies Quinyo, murcià de naixença i parisenc d'adopció...

Jean Robur ha dit...

No se si ve massa al cas, pero, has mirat si algun antepassat teu, va canviar la grafia del cognom? Salutacions des de el cor del Gironès.

faloco ha dit...

Folis, si que tens temps lliure si, jeje. Jo soc de Xixona i hi ha una família prou important que son ibañez. Amb respecte d'este cognom, cal dir que un dels Ibañez més reconeguts, el dibuixant de comics, era de Xixona, com jo, i que ha renegat prou d'ella tal com vaig escriure al meu blog.
http://xixona.wordpress.com/2007/03/19/ibanez-tambien-era-de-xixona/
de la mateixa manera, amb referència als cognoms, deien que Cervantes també era de Xixona, i que el seu cognom era realment Sirvent o Servent, dels quals hi ha una saga prou important en Xixona, tal com podreu comprovar a les marques de torró i gelat
http://xixona.wordpress.com/2006/09/10/cervantes-era-de-xixona/
Salutacions,
fabian

Sani Girona Roig ha dit...

L'altre dia vaig veure unes sèries de Nip Tuck on un noi estava a punt de fer-se una operació de canvi de sexe, després sho va repensar i finalment es va fer operar.

Ho dic només perquè quan tinguis decidit de-fi-ni-tiva-ment la teva nova identitat nomística després d'haver pait tota aquesta aclaparadora i interessant informació sobre evolució històrica del teu cognom ... avisis dient:

Definitiu: sóc Toni ..........
Val?
Cuida't

Anònim ha dit...

amic ibanyes: un home interesat com tu, suposo que saps que has de aportar al registre civil un document del departament de politica llinguistica aceptant, per part d'ells, el canvi de grafia i que NO EL DONEN,ho sé perque jo el vaig demanar fa mes d'un any.
soc fill de bell-lloc d'urgell(1961)també mon pare (1931)i el meu avi (1900)el meu visavi fill d'alcoletge(1877) el revisavi fill de juneda(1850)i del darrer que tinc documentació, fill de miralcamp(1824) en aquest poble hi ha CAL IBANYES,malgrat això el cognom sempre surt en castellà IBAÑEZ.
Una pregunta, com pronucia un català oriental IBANYES? IBANYAS...?
Bé salutacions tot esperant noves.
P.P.C.C.