15.9.07

Bufa que bufaràs

Sempre havia dit: jo sóc català, no catalanista. Els -ismes mai no m'han fet el pes. El meu raonament era: sóc el que sóc i no necessito demostrar res. Però això era abans. El meu sentiment identitari i la meva convicció política han evolucionat aquests darrers anys. Català, catalanista, nacionalista, sobiranista, independentista...?
... un independentista és un nacionalista desenganyat. Costa, però, arribar a aquest estadi. A Catalunya hi ha gent que és molt poc aprenent. I mira que Espanya fa pedagogia de la millor!
El 16 d'agost, davant el taüt de Xirinacs, ho vaig veure clar: ha arribat l'hora de la veritat. S'han acabat les mitges tintes, la tebiesa, el menfotisme... Ens hem de comprometre i lluitar per la llibertat de Catalunya.

La situació ha esdevingut completament injusta i intolerable. El problema no és que Espanya no ens estimi, sinó que ens roba i, a sobre, ens insulta. Aquesta catalanofòbia resulta insuportable quan veus que, amb els nostres calés, a la resta d'autonomies gaudeixen de privilegis que aquí ni podem ensumar. S'ha acabat el bròquil. A mi el pèl ja no me'l poden fotre perquè estic calb. Vull ser alguna cosa més que un català emprenyat.

Els darrers esdeveniments m'han radicalitzat. Sí, sóc un radical: defenso les meves arrels amb responsabilitat, és a dir, responent a les agressions que patim des de fa massa segles. Ja n'hi ha prou, home, ja n'hi ha prou!

Tant se val qui governi a Madrid. PP i PSOE són les dues cares de la mateixa moneda espanyolista. El que ens ha de preocupar és qui governa a Catalunya. Mentre no governi un bloc nacionalista no tindrem res a pelar. Euskadi i Catalunya han de forçar la màquina alhora. Hem de fotre canya a Espanya, tibar-la fins que es trenqui de dalt a baix. El seu canemàs invertebrat és molt fràgil perquè està recosit pel postfranquisme amb una dogmàtica constitucional i una impresentable monarquia. La resta és fum i palla. Espanya és una mera entelèquia agafada amb pinces que se sosté artificialment per la força d'un estatalisme que, tard o d'hora, l'huracà de la història escombrarà.

L'huracà som nosaltres, la nostra voluntat d'autoafirmació. Ja hem començat a bufar...

11 comentaris:

Jean Robur ha dit...

Osti, dons a Girona hem cremat un retrat i mitja españa s'ha esquinçat els vestit, veient com feiem un acte blasfem. Ja qui som posats podriem fer una crema al llarg de tot el pais, i ens posaran tots a la presó. Per cert, al teu institut, el teniu aquest retrat?

tonibanez ha dit...

Mentre només cremin retrats, rai.

Al meu insti no tenim retrats de borbons. O deuen estar molt amagats.

sal ha dit...

bUFEM! totalment d´acord.
Jo sóc català esclau i vull devindre ciutadà lliure.

Espero que surti dirigents lliures d´hipoteques, els capdavanters dels partits catalans, ja no serveixen!

JRoca ha dit...

Ens falta caràcter,
teníem un 90% del Parlament d'acord amb un tema crucial i no vam saber estar units, és vergonyós, encara riuren els altres, i riuen a la cara no a l'esquena perquè no els fa falta amagar-se per riure's de nosaltres. No crec que sigui qüestió de radicalitzar l'independentisme simplement s'ha de normalitzar aquest moviment perquè molta més gent s'hi trobi a gust.
Salut

Albert ha dit...

I què hem de fer, Ibàñez? Com ens mobilitzem?

Ens apuntem a algun col·lectiu d'estampeta i ciri tipus Sobirania i Progrés?

O pitjor encara, fundem un partit?

Estic completament d'acord amb tu, cal fer alguna cosa i sense polítics, tendències o partits pel mig. Fotre els collons sobre la taula i començar a jugar-s'hi el coll.

Catosfera per la independència?

Salvador ha dit...

Toni, estic totalment d'acord amb tu. Jo també fa dies que m'estic emprenyant cada dia a graus més alts.
Jo no hauria sabut expressar-ho millor.
S'ha acabat el bròquil...!!!
El dia de la diada vaig comprar una samarreta que diu FREE.CAT i la porto sempre que puc.
Però la gran pregunta és, què fem i per on comencem?
Una abraçada,

moz ha dit...

Jo crec que cal radicalitzar l'independentisme en el sentit de que tots hem de tenir les coses clares, però a l'hora cal fer com proposa en jroca: també cal normalitzar-lo, fer-lo real.
A Montenegro fins que no es va començar a moure el tema de la independència hi un percentatge molt més baix del que va votar al referèndum per l'opció sobiranista.
Tampoc crec que la cosa passi pels partits. Han demostrat al llarg dels últims temps no ser gaire bons intermediaris...
En fi, salut i cuidin-se aquest sentiment nacionalista ;-)!

Anònim ha dit...

Aquí ni manifestacions ni polles en vinagre. S'han acabat les vacances i els esplais a l'estiu, es monten uns quants campaments i se'ns prepara per la lluita armada. O torna Terra Lliure o aquí no fotrem res de bo, perquè amb tantes dicusions això segueix com sempre: fet una merda...

Cagun Déu, putus invasors dels collons...

A les barricades!!!!

Venga, que viva Epañaaa!!!

tonibanez ha dit...

Catalans i catalanes, esmolem ben bé les eines, ha arribat l'hora de la nostra llibertat, etc. etc.

Catosfera per la independència no sona malament.

Cal FER alguna cosa i deixar-se de discursets abrandats.

Anònim ha dit...

Llegiexo que la Fiscalia de l'Estat s' ha posat a treballar perque han cremat unes fotos a Girona.
Es indignant com es posa en marxa tota la màquinària legal i mediàtica "pro-Estat espanyol" quan algun fet com aquest _ ja em diràs tu _ pot desvetllar o mobilitzar idees que no estan recollides en la SACROSANTA Constitució.
N' estic fins els collons de la criminalització sutil de qualsevol "idea" que no sigui la del "Sistema". Ja ho van fer arrel de les paraules d'en Xirinacs per desprestigiar tot un pensament i un sentit patriòtic , per exemple.

Cada cop em sento més CATALÀ en Majúscules.

Joaquim

arsvirtualis ha dit...

Tal i com estan les coses, aquesta transformació és el camí més addient, de fet n'estic convençuda que és l'únic. És una qüestió de supervivècia en tots els aspectes.