12.9.07

El Gran Problema

És un company de feina que sempre parla en castellà. El veig de bon matí i li pregunto si ahir va cantar Els Segadors. Em respon que no. Li dic: Et saps la lletra? I em diu que no, però que la podria taral·lejar. Segueix el meu interrogatori: ¿Quant de temps fa que ets a Catalunya? Va venir l'any 1971 provinent de Ciudad Real. O sigui, fa 36 anys que viu i treballa aquí. ¿I no et fa vergonya no saber-te l'himne de Catalunya? ¿I no et fa vergonya parlar sempre en castellà? Com a professor de primer cicle de secundària que ets, hauries de donar exemple, no? Fa cara de besugo i se'n va. Aquest és El Gran Problema.

Sisplau, Ignasi, no fugis d'estudi. Aquest menyspreu mandrós de les "essències" em sona al discurs montillista segons el qual hem d'oblidar el debat per la identitat. Pots ser tot el pragmàtic que vulguis, pots defensar la Real Politik, però no pots obviar que en aquests moments Catalunya necessita un salt endavant després de 30 anys d'autonomisme estèril, després de governs peperos o zapateros idèntics de facto respecte als nostres interessos. Amb qui estàs, Ignasi? Per què no planteges SERIOSAMENT la possibilitat de la independència de Catalunya dins la UE? No hi tens res a dir, o la qüestió solament et produeix "mandra"...???

13 comentaris:

Anònim ha dit...

L'altra dia vaig riure molt. Estava dutxant-me després de l'entreno en el vestuari. Hi havien dos nanos magravís (els dos es diuen Moha) que havien pujat amb el primer equip per entrenar. Els nanos estaven parlant en la seva llengua quan en Paco (el més veterano de l'equip i precisament entrenador d'ells) els va exigir (amb ironia i com una broma): "A ver si hablàis en cristiano que aquí se habla bien!" I un dels Moha es va girar tranquilament i li va dir -A veure si parles català Paco, que aquí es parla Català-. Tots vam riure molt i en Paco es va quedar fotut (en paco és el típic que porta des de petit visquen a catalunya i encara no l'he vist mai parlar en català).
La veritat és que jo, com aquest col·lega teu de feina, Toni, tampoc vaig cantar els segadors ni vaig portar flors a cap tomba ni monument ni vaig anar a tirar pedres ni insults contra els "opressors de la pàtria", ni em molesta que la gent em parli en castellà, moro o el que pugui (la majoria de gent no parla com vol sinó com pot; ja és molt que et coordinin dos idees seguides!), mentre sàpiguen raonar les coses; Per mi la llengua és un mitjà no una finalitat. En fi, no necessito de símbols per tenir confiança amb mi mateix; per saber d'on vinc a on estic i a on vull anar. Tots els simbolismes i sentimentalismes (Tant usats pels nacionalistes) em semblen per gent mentalment dèbil. I no per això sóc un defensor del cosmopolitaisme: fa anys que em nego a anar a menjar a un McDonals simplement perquè el menjar, ja no només català, sinó mediterrani, és el que se'm posa millor. I tampoc em fa res escriure en català, quan ho podria fer en anglès o castellà i arribar a més gent! Escric com em plau; no per defensar la llengua ni encara menys la cultura catalana, tant mediocre i efeminada de per sí. Robert.

ciudadano ha dit...

El típico blog de un paleto que no ve más allá de dos pueblos de distancia.

Y además, leyéndote veo que eres un intolerante.

IN - TO - LE - RAN - TE.

Si piensas que estoy en contra de Cataluña por pasarme tu paleto-independentismo por el sitio apropiado, y que no compro cava catalán, te equivocas de pleno.

Siento el catalán como mio, aunque no tengo la fortuna de hablarlo, porque no vivo en Cataluña. Sería una tragedia que se perdiera este bonito idioma.

Pero si te crees que eso significa independentismo; pasar de la persecución de Franco del Catalán a la actual persecución nacionalista del español (POR PONER LOS CARTELES EN DOS IDIOMAS NO SE VA A PERDER EL CATALÁN, CRÉEME); y pasarse la historia por el foro de los cojones (la historia en su conjunto, no la parcial que te tiene comido el coco), me parece que tu visión de la realidad está enormemente limitada.

Puedes seguir feliz en tu ignorancia, pero no por ello dejarás de ser eso, un ignorante.

Quizá sea mucho mejor catalán que tu, por no estar en estas tonterías, el "Xarnego" ese de Ciudad Real, que no se sabe Els Segladors.

Dessmond ha dit...

En aquest i altres temes, sempre hi ha qui té alguna mena de mandra.
Què hi farem. Hem de procurar no contagiar-nos. I continuar parlant de les essències que més ens plaguin.

tumbaito ha dit...

Ah, pero el himno de Cataluña no es el Virolai?

El llegidor pecador ha dit...

Em sembla molt intel.ligent l´actitud d´en Robert. I molt sana.

De poble ha dit...

Jo no veig mès enllà d'Alcarràs i Fraga.

smeagol ha dit...

Espero que el teu company no et dirigeixi la paraula, ni en català ni en castellà, mai més a la seva vida. Actituds dèspotes i desagradables com la teva són les que creen enemistats envers la llengua. Sincerament, ets molt desagradable. ¿Tots els catalans han de ser com tu i obligar a que la gent parli com tu vols? T'hauria de fer vergonya, però tu no en tens. Ni talent. Ni res. El teu company t'hauria d'haver etzibat un parell de seques. Listo, que encima eres un listo.

Fisterra ha dit...

Català de primera, ja saps ballar sardanes?

Jean Robur ha dit...

Subscric moltes coses que diu el Smegol. Ara em ve el cap la Revolució Cultural, amb milers de persones que varen tenir de ser "reeducades". A aquestes alçades, els d'aquí, ens la tindria de suar la xuleria dels altres, i menys, imitar-los.

Rosa ha dit...

Les nostres essències estan en una mena d´estat d´hivernació, de letargia. Semblen mortes, però només estan en la mínima i bàsica unitat, a l´espera de revifar-se algun dia.
I quan ho faran? El dia que tinguem el control del nostre "cash" i no l´haguem de pidolar un milió de vegades per a cobrir les necessitats bàsiques.
Quan tinguem i controlem les nostres arques, aleshores tornarem a les nostres essències.
Sense independència econòmica, no tindrem mai, mai, cap altra tipus d´independència.
Un amic escocès, em va dir, la primera vegada que el vaig conèixer, que les nostres essències havien de ser molt, molt, fortes, per sobreviure tant de temps amb les butxaques escurades!

de poble ha dit...

doncs revifar-se desprès de veure els comentaris, no tinc molta fe. Veient les reaccions no m'estranya que ens trobem així els catalans.

Anònim ha dit...

Als estrangers deixeu-los en pau home.
No els digueu catalans que és mentir. El nom no fa la cosa.
Als que es diguin a si mateixos catalans exigiu-los el que us exigiu a vosaltres mateixos.
És mentida que els castellanoparlants siguin catalans.
Anomenar-los catalans és una mentida tant pot ser ben intencionada com mal intencionada.
Encara que entenc perquè el Jordi Pujol i molts altres ho han fet.

Quan entenen què significa parlar català i pasen a l'acció(decidir parlar en català als seus fills tot i el sacrifici) ja fan un gran pas.
Passar-se al català no és suficient però sí necessari.

Anònim ha dit...

Parlant de mentides, anònim, en veritat el nom fa la cosa. Ergo, tu menteixes. Quantes coses es passen per alt fins que algú no els hi posa nom? Quantes coses es reformulen tot canviant el nom? De fet, i a veure si estudies una mica, en la Natura no existeixen coses pròpiament dites; és a través de la subjectivació del món que precisament l'home el converteix en un conjunt de coses, fets, fenòmens... En qualsevol cas, vegis com, simplement, no tens raó anònim, per més que parlis en català. Tanmateix, el que em sorprèn més del catalanisme és la creença romàntica sobre la qual es postula dogmàticament que existeixen essències que fan ser quelcom -Buscar l'essència de Catalunya- com sembla indicar la Rosa per exemple. I això és absurd, tant absurd com creure en els sexe dels àngels. I com totes les coses absurdes només s'aguanta pel poder dels sentiments o dit en cristià, pel poder de la fe: si sento a dins meu a Déu, Déu existeix. Però què és l'essència de Catalunya, senyors, Montserrat potser o parlar el català de'n Fabra? El catalanisme és una invenció i una farsa de 4 mossens del s.XIX i XX!, com aquell que va morir fa poques setmanes -i ara ni me'n recordo de com es diu-. En veritat, fixeu-vos, només us moveu per sentimentalismes i abstractes absurds, com voleu tenir raó? En veritat, no expresseu allò que penseu sinó els vostres sentiments ... I què importa allò que sentiu? En fi, cap m'ha donat cap raó per deixar de pensar que el catalanisme, la cultura folcklòrica per tant, indica en veritat debilitat i atrofia intel·lectual; més aviat meu mostrat raons per continuar pensant tot el contrari. Robert.