26.9.07

Esbraonament

Ho escriu Homer a l'Odissea (al capítol de la presentació d'Ulisses als feacis) i ho tradueix Riba divinament:
Car no hi ha glòria més gran per un senyor, a la vida, que allò que amb els seus peus i amb els seus braons acompleixi.
Si diumenge feia el cim, avui encara en pateixo les conseqüències: una dolorosa ressaca muscular que els castellans anomenen agujetas. La denominació científica és DOMS (Delayed Onset Muscle Soreness). En català hi ha gent que diu "agulletes" o "tiretes", però és incorrecte.

Gabriel Bibiloni va dedicar un post a la qüestió: Alguna barbaritat lingüística més? Segons el lingüista mallorquí, l'alternativa catalana a les agujetas castellanes seria esbraonament. Alguns proposen també cruiximent. Ambdues opcions m'agraden (la primera és més mallorquina i la segona més valenciana). Esbraonar-se és perdre el braó, el vigor, fatigar-se en alt grau. A mi els braons que més mal em fan són els braons de les cames, o sigui, de genoll en amunt; també el talons d'Aquil·les i els músculs bessons; sobretot quan pujo o baixo escales...

Vaig acomplir el somni de fer el cim de Catalunya amb els meus peus i amb els meus braons, però vet aquí que ara estic esbraonat... Tanmateix, com diuen també en castellà: Sarna con gusto no pica. ¿Sabeu quina seria la traducció d'aquest refrany al català?

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de les agulletes és perquè no vas fer uns bons estiraments, abans i després de l'excursió.

Tot un figura el noiet aquest de 8 anys que pujà amb vosaltres... o vosaltres amb ell.

moz ha dit...

Així que esbraonament, eh? És curiós perquè duc un parell de dies estudiant la via metabòlica que acaba causant el cruiximent i fins ara hem anomenat el resultat final de forma incorrecta. Quin poc rigor científic... Gràcies per l'aclariment, que sigui lleu aquesta cristalització interceŀlular d'àcid làctic (és més llarg, però també em serveix) i felicitats per haver fet el cim!

JRoca ha dit...

"Agujetas" és una d'aquelles paraules que tot i no ser nostra la utilitzem massa sovint perquè no sabem o no trobem l'equivalència en català. Se'n pot dir cruiximents però em sembla que passaran anys abans no sigui una paraula prou comuna.
Salut

Salvador ha dit...

Toni,
Em fas enveja. Jo he estat un bon muntanyenc tota la vida. He fet gairebé tots els cims del Pirineu, però sempre m'ha quedat per fer la Pica d'Estats... Ara,als meus gairebé 67 anys, ja començo a dubtar que la pugui fer, i a més estic força desentrenat. El darrer pic que vaig fer l'estiu passat va ser el Montardo d'Aran.
No perdo, però, l'esperança de fer-la i també de tornar a fer el cim de l'Aneto després de gairebé 50 anys d'haver-lo fet quan era jove amb els meus companys dels Lluïsos de Gràcia
Felicitats...!!!