4.9.07

Ficcions


La independència de Catalunya és una ficció, és a dir, una cosa mental que encara no és real, quelcom que existeix solament com a quimera. El seu caràcter netament entelequial converteix l'independentisme és un projecte sospitós i perillós per a tots aquells que defensen la realitat i volen conservar l'statu quo. Els assenyats desqualifiquen l'independentisme com una bogeria pròpia d'adolescents arrauxats. Els conservadors tenen por de què les coses canviïn. Diuen: "Ja ens està bé continuar com estem, qualsevol aventura pot ser contraproduent." Així, la por i el conservadorisme s'agermanen contra el canvi social i polític, perquè suposen que el futur serà pitjor que el present. Es tracta d'un tic burgès.

Espanya s'ha equivocat greument respecte a Catalunya aquests darrers anys. Ha xuclat massa la mamella sense tenir cura de nodrir prou la vaca fins que la vaca, anorèctica, ha començat a bramular. La bèstia s'ha avalotat i, emprenyada, ara amenaça amb la independència... Braols ficticis, diuen alguns, brindis al sol, foc d'encenalls... Però vet aquí que la bèstia ha despertat talment Fènix de la seva letargia. La bèstia, abans adormida i anestesiada, ara reclama el seu dret a ser ella mateixa amb plena justícia i llibertat. Espanya se'n fot: Ya están estos catalanes con su monserga de siempre...

O ara o mai. Catalans: ha arribat l'hora de perpetrar la ficció.

El 2014 ja serà massa tard.

INDEPENDÈNCIA