17.10.07

Antropofàgia

L'amor tendeix a l'antropofàgia. Els pares miren i remiren el seu nadó mentre comenten: Està per menjar-se'l. ¿Què va fer el llop amb la caputxeta? Cruspir-se-la. ¿I el sexe oral? ¿Què me'n dieu, del 69 i altres pràctiques bucoeròtiques? Ummmm... ¿Com s'anomenen també les femmes fatales? Devoradores d'homes! I aquella cançoneta que deia Devórame otra vez, devórame otra vez... I aquella altra: Carolina trátame bien o al final te tendré que comer...

Per tant, que un paio menjuquegi la seva xicota no ens hauria d'estranyar tant. Recordeu el manament que Jesús va donar als seus deixebles a l'últim sopar: Accipite et manducate ex hoc omnes, hoc est enim corpus meum... Els cristians endrapen déu cada vegada que combreguen! El canibalisme és quelcom inherent a la nostra espècie, un ritual atàvic. No hi ha civilització que pugui eradicar-lo.

5 comentaris:

TRAPEZISTA ha dit...

Coneixes la cançó "Caperucita", de Nosoträsh? Comença així:

Está el cielo de color café,
me preparo una merienda con tus ojos,
y los unto bien, mantequilla y miel,
y mastico recordando aquel otoño.

Y es que el amor es así de corto y de dulce,
empieza en agosto y se acaba, se acaba en octubre.

j o s e p ha dit...

Perquè poses les paraules de Jesús en llatí?

Si mal no tinc entès Jesús parlava arameu, i els evangelis van ser escrits en grec, per tan el llatí no deixaria de ser una traducció de les seves paraules. I traducció per traducció no costa res posar-les en català.

Entendria que les haguessis posat el grec.

tonibanez ha dit...

Josep: no ho sé, m'ha sortit així, ho recordava en llatí... (records del meu pas per l'Opus)

migespike jonze ha dit...

Altra cançó, que no cançoneta: "Entre caníbales", dels argentins Soda Stéreo (del seu disc 'Canción Animal'). Banda sonora d'aquest post? Sens dubte.

Podeu escoltar-la (i veure-la) a:

http://youtube.com/watch?v=6OyVD6zzCWs

Pedra Lletraferida ha dit...

A mi se m'han cruspit directament, ni amor ni òsties... Queixalada, i cap avall¡. Ja no queda res de mí. He estat devorat i antropofagocitat a l'instant. Ara m'estic recomponent: un trocet d'aquí, un altre que ha quedat més enllà...
Més que l'amor, jo diria que el que tendeix a l'antropofàgia és el desamor, o millor dit, el que susbstitueix l'amor.

Salutacions cordials.