5.10.07

L'affaire Peri Rossi

El 12 de març de 2005 vaig conèixer personalment Cristina Peri Rossi. Sobre aquesta trobada vaig escriure un post a TdQ: Peri Rossi a la Casa Bruna. Aquí teniu la dedicatòria que em va fer:

La Peri Rossi fot 35 anys que viu i treballa a Catalunya. No estic d'acord amb Víctor Alexandre quan afirma que el seu és un cas d'impotència intel·lectual. En absolut. Es tracta de quelcom encara pitjor, d'una decidida voluntat anticatalana, d'una manca de respecte per la cultura del país que t'ha acollit durant tots aquests anys. No li costava gaire fer un petit esforç i expressar-se en la nostra llengua; però no, ella ha persistit en el seu monolingüisme refractari. No és un bon exemple. Almenys Montilla ho intenta, i l'home se'n surt; amb l'eximent que Montilla no és un lletraferit com aquesta escriptora barruda que ara va de víctima brandant manifestos signats pels seus amics. El que necessita Catalunya són més montilles i menys peri rossis. Mentrestant, deixeu que bordin els gossos espanyolistes. Com més por té el ca, més lladra...

2 comentaris:

Eduard ha dit...

Hola Toni.

No coneixia el teu blog, al que hi he vingut a parar per la referencia de l'amic comú Marc Vidal i la veritat és no no m'ha decebut gens, et felicito.

Estic totalment d'acord amb tú pel que fà a molts dels posts que he llegit (m'en deixaré uns quants per mes endevant tampoc és massa bó legir-ho tot de una tirada, ja ja ja) i molt especialment ho estic en referencia a aquest en el que t'hi penjo un comentari.

Jo mateix havia escrit en format de missiva en els mateixos termes en el meu bloc.

Salut i € company i a partir d'ara el penjo l'enllaç a xarop.

tonibanez ha dit...

Agraït, eduard! Ens llegim.