7.11.07

Caminant sobre un mar de boira

Ahir, a l'intercanvi de mails amb Ferran Sáez arran del seu article sobre cassoles i blogs, el filòsof de la Granja d'Escarp va dir que la foto que encapçala aquest blog sembla un quadre de Friedrich...

I és veritat. Concretament, el quadre de Caspar David Friedrich que més s'assembla a la capçalera d'ENTRELLUM és Der Wanderer über dem Nebelmeer (1817). Es tracta de la seva obra més coneguda en la qual hi apareix un elegant cavaller que, del cim estant, contempla un paisatge espectacular. Els penyals emergeixen entre la boira que omple la vall. A l'horitzó, altes muntanyes i un cel clafit de núvols. El cavaller vesteix una levita i fa servir un bastó. Des de la seva privilegiada talaia, sembla absort en la contemplació de la meravellosa panoràmica. El quadre és una visió romàntica de la solitud de l'individu i de la seva insignificança davant la immensitat d'una naturalesa esplèndida i aclaparadora.

En el meu cas, la foto va ser feta per JBH al Coll de Riufred (2.978 metres) tot davallant de la Pica d'Estats el dia 23 de setembre de 2007.

Jo no estic d'esquena, sinó de costat; i no duc levita, sinó un polar que em va deixar mein Bruder Edu. El bastó que porto és el mateix bastó amb el qual mon germà va fer el Camí de Sant Jaume. La capçalera és un retall d'aquesta fotografia.

Malgrat que em declaro antiromàntic, coincideixo amb el paisatge del pintor alemany.

Un altre Friedrich, el meu filòsof de capçalera, se'n va fer un tip, de caminar per les altures alpines. Una de les seves obres més delicioses es titula gairebé com el quadre: Der Wanderer und sein Schatten (El caminant i la seva ombra, 1879).

El Wanderer (blogger) camina (blogueja) sobre un mar de boira parlant amb la seva ombra...

Aquesta és la imatge. Aquest el simbolisme. Caminar sobre la boira. Una certa penombra. Allunyar-se. Passar de llarg. Encimbellar-se. Mirar-s'ho tot a l'entrellum, des de l'altura, amb la distància necessària. Un esperit superior. Wir sind Hyperboreer, - wir wissen gut genug, wie abseits wir leben.

4 comentaris:

enric faura ha dit...

Per què et declares antiromàntic?

Ens podries parlar algun dia de les caminades, excursions de Nietzsche?

Gràcies,

Pedra Lletraferida ha dit...

Em quedo amb el darrer paràgraf del teu post, Toni, doncs coincideix de plè amb el millor consell que m'ha donat mai una persona estimada, sense haver-me de tombar al catre del psicòleg, i sense pagar ni un euru. L'objectivitat, la distància, la penombra, allunyar-se, passar de llarg... Gràcies Toni pel post, d'un seguidor d'en Friedrich. Esperem amb candeletes més post's sobre ell, com els que ens regalaves al Tròs de Quòniam. Recordes?.

Anònim ha dit...

En realitat, l’obra més coneguda de Friedrich (tot i que això és una mica relatiu), però, si més no, la més bona és "Monjo vora el mar". Mira-la; la relació entre la teva foto i el quadre és menor, però l'essència i el missatge d'aquest és, per mi, molt més contundent que l'esmentat. Simbolitza el mateix (tots els quadres de Friedrich remouen les mateixes sensacions), però el resultat és molt més esplèndid.

Això de parlar de Friedrich i comparar-lo amb el teu bloc és una mica psicodèlic, més que res perquè ell era un homenet tot humil i senzill, solitari i modest (pel que tinc entès). No us assemblaríeu massa, diguem...

Anna

tonibanez ha dit...

Monjo vora el mar"