13.11.07

Camises planxades

Hi ha els homes que es planxen les camises i els homes les camises dels quals són planxades per altres persones. Després hi ha els baldragues que no gasten camises i els baldragues que les porten sense planxar. D'aquesta classificació se'n deriven quatre psicologies masculines. Tu sabràs en quin grup et trobes...

[En castellano]

[Aquest és el post número 900 d'ENTRELLUM]

16 comentaris:

moz ha dit...

Jo no duc, camisa, si la dugués, no me la faria planxar ni me la planxaria jo... M'està baixant l'autoestima per moments!

tonibanez ha dit...

Tranquil, moz, ja creixeràs...

Joan Arnera ha dit...

He he, jo sóc dels que planxa... això em fa estar a dalt o baix de la piràmida jeràrquica masculina?

I la pregunta clau: així planxant (i ben planxat) s'està més (més vegades, vull dir) a dalt -o a baix, que tot és agradable- de la piràmide femenina?

Apa que ens divertim!

tonibanez ha dit...

Tu què creus? Les dones ho agraeixen molt, que planxis...

Francesc Puigcarbó ha dit...

A mi me les planxa la Nuri, jo soc el de treure la pols o fregar plats (bé) posar-los a rentavaixelles. Planxar no m'agrada gens, i a ella tampoc.

Anònim ha dit...

Doncs a mi m'encanta planxar. A casa, per ajudar una mica, quan i sóc, planxo la meva roba i la dels meus pares. El més entretingut és planxar les camises de mon pare. És una activitat que em relaxa molt i a les escorpines ens convé força.

I, per suposat, m'encanten els homes que no duen camisa. Portar-ne, fa de serio, massa solemne, avorrit. De tant en tant té gràcia, però sempre... No crec que sigui una peça massa masculina...

Per cert, Toni, on és el meu post?

Anna

Jean Robur ha dit...

Bé, per abundar més, jo a casa frego els plats (a mà, no tenim rentaveixelles), i el que passa la escombra i la fregona. I si s'escau, també pinto, estenc la roba, i donc menjar als gats.

Anònim ha dit...

Ara t'has tornat charnego, que fas el blog bilingue?

tonibanez ha dit...

No, no, de xarnego res, el que passa és que era dimarts 13 i, per a celebrar el post 900, he obert la versión española del blog: ENTRELUZ. A que mola?

RY ha dit...

Perdona Toni, però hi ha d'altres classificacions: Ep, no simplifiquem! Tenim els empiristes q són els que porten camises planxades només per la banda de fora, els racionalistes que tenen la planxa ben marcada, els existencialistes que no repassen el coll, els cartesians que porten quatre ratlles ben marcades als braços, els neokantians que porten camises sense coll i els presocràtics que no es toquen els punys. Com sempre, els platònics s'ho miren tot des de la caverna, és a dir es queden al sofà veient la tele.

tonibanez ha dit...

Bo, molt bo! I perquè no m'he embrancat en el tema de les corbates... que, si no, podríem escriure un tractat sencer. Bargalló, per exemple, creus que es planxa les seves camises?

miq ha dit...

I què bonica que n'és l'arruga!

un baldraga que no planxa.

Jordi ha dit...

Això et pot interessar:

http://www.avui.cat/article/cultura_comunicacio/12281/lnternet/rep/la/col%B7leccio/bernat/metge.html

http://books.google.com/books?q=%22fundaci%C3%B3+bernat+metge%22&btnG=Search+Books

Heràclit ha dit...

Jo no tinc planxa a casa meva, per tant, no planxo res. En tinc camises i quan me les poso (que no és massa sovint, de fet és en comptades ocasions...) les porto ben planxades.

No sé que en treurem de tot això, però aqui en tens un subjecte més per a l'estudi.

Gerard ha dit...

Després de cremar les dues millors camises la meva dona d'una empenta em van fer fora d ela taula de planxar tot exclamant: Els homes sou uns inútils.

Anònim ha dit...

Doncs ves per on. Jo que amb la planxa hi tenia una relació d'amor-odi (les causes no les explicaré aquí, tampoc m'entendrieu), però d'ençà un dia que m'hi vaig trobar, no he tingut més remei que aprendre'n, i ben bé que me'n surto. Camisa planxada de tant en quan, i també alguna tarda amb un parell d'horetesa planxar cosetes. Discrepo en això de que a elles els hi agrada. Ja n'hi han que els hi porta ben fluixa. No som ni serem res, ni fent, ni no fent.