11.11.07

La nova religiositat

Al Gore és un vil telepredicador. La posada en escena del seu documental és la d'un messies que posseeix la veritat, una veritat inconvenient que ell ha vingut a predicar-nos perquè, un cop ens hàgim convertit, puguem obtenir la salvació. L'home vell ha de deixar pas a l'home nou.

L'ecologisme és la nova religiositat. La Natura és divina i sagrada (Gaia, Mare Terra), per això cal respectar-la, obeir-la i adorar-la. Els científics no acaben de posar-se d'acord, però tant se val, perquè és una qüestió de fe, una opció sentimental. Sempre la por com a motor, l'horitzó apocalíptic.

El bon ecologista combrega amb la creença algoriana. El bon ecologista compleix els manaments i practica els sagraments: estimaràs la Natura sobre totes les coses, no contaminaràs, reciclaràs, etc. El bon ecologista porta una vida sostenible. El bon ecologista procura no pecar. Deliver us from evil. Si ho negues ets un heretge. Anatema siguis.

Al Gore és el pastor que esperava el ramat esgarriat. Després de "perdre" la presidència dels USA, l'home ha trobat el seu camí, la seva missió a la terra. Ara fa proselitisme arreu del món per escampar la bona nova. A sobre, li concedeixen el premi Nobel.

Que déu et beneeixi, Al Gore. Volem imitar-te, seguir les teves passes, ser dignes de la terra promesa, del cel futur, perquè "un altre món és possible". Comprarem un cotxe híbrid, bombetes de baix consum, aliments ecològics, anirem amb bicicleta, etc. mentre tu segueixes desplaçant-te amb un jet privat i cobres 200.000 € per conferència.

Que déu et beneeixi, Al Gore. Tu sí que en saps.

12 comentaris:

moz ha dit...

Això és filosofia de 1r batxillerat, senyor Ibàñez: però no es pot contradir un argument atacant a la persona de qui el diu.
No sé fins quin punt és cert el canvi climàtic, però els pols estan perdent massa de gel, els huracans són cada cop més violents i l'increment generalitzat de temperatures no és gaire menyspreable. No és una qüestió de fe, al meu parer.

tonibanez ha dit...

Moz, No faig cap argument ad hominem, simplement descric el paral·lelisme innegable que hi ha entre la religió i l'ecologisme. Al Gore el representa molt bé. Aquí també hi ha talibans i fonamentalisme.

Sobre els canvis que s'estan produint a la natura, el científics no es posen d'acord. No sabem si l'augment de C02 incrementa la temperatura global del planeta o és a l'inrevés, que la temperatura fa augmentar el C02.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Tothom s'ha de guanyar la vida com pot, i aquest senyor ha trobat aquest xollo. Jo crec que els ecologiste de debó no haurien de cagar i fer pets, puig contaminen.....

Salvador ha dit...

Això del CO2 vindria a ser com el dilema de l'ou o la gallina. Però l'important és que la gallina la tenim aquí i a veure com ens la treiem de sobre. La majoria dels cientifics estan bastant d'acord, l'augment de temperatura fa sortir cap a l'atmosfera CO2 dissolt a l'aigua del mar i el CO2 a l'atmosfera fa pujar la temperatura per l'efecte hivernacle, i el peix es mossega la cua. Tenim una retroalimentació bastant clara i molt dificil d'aturar abans de que la cosa no peti. I l'Al Gore no fa més que el que han fet sempre polítics i capellans o sigui predicar el que no practiquen.

Josep Maria ha dit...

Sr. Puigcarbó. El respecte vers altres persones i com un es guanya la vida no te res a veure amb caga i fer pets. Ha estat hi ho dic amb respecte, desafortunat amb aquest comentari patèctic.

marta ha dit...

El missatge de la pel•lícula, la defensa de canvis socials que redueixin l’impacte que tenim sobre el planeta, és completament independent al fet que l’estil de vida del senyor Al Gore contamini 20 cops més que una família mitjana. També és independent de compartir (o no) les seves frustracions polítiques, i de qüestionar la forma en que s’autoproclama posseïdor d’una veritat que pot predicar pel mon (encara que amb el Nobel es la societat qui li reconeix aquest rol). Fins i tot es pot desvincular de la imatge esperpèntica de la figura d’un submarí que trenca una superficie de glaç i porta a Al Gore a comprovar in situ la realitat del desgel.

Quan transformem l’ecologia en reclams polítics i publicitaris que manipulen i desprestigien aquesta ciència, tampoc eliminem les veritats inconvenients que apunten els seus estudis. Quan assumim les contradiccions científiques i paradoxes sobre el canvi climàtic no ens desempalleguem de tota responsabilitat. Condemnar a governants, ecologistes i “predicadors” tipus Al Gore de tenir incoherències greus en els seus estils de vida i els seus posicionaments, es tot sovint un recurs massa fàcil per no haver de fer o canviar res nosaltres. Tot assenyalant aquestes incoherències i contradiccions, vull recordar que defensar un ús eficient de l’energia i el transport, promoure les renovables, gestionar les deixalles per limitar les emissions, o protegir els nostres boscos i altres embornals de carboni, res, però res d’això, es tracta d’una nova religiositat ni d’un ecologisme profund o un simplisme d’ecofonamentalista. Aquestes mesures per mitigar el canvi climàtic el que demanen, en tots els àmbits (civil, social, administratiu, polític, professional...) es tenir en compte l’ecosistema i les seves limitacions, no viure d’esquenes a ell. Formem part de l’ecosistema i, a banda de qualsevol sentit religiós, la nostra actitud racional i instintiva per la supervivència hauria d’evitar trencar el seu balanç i fer-lo malbé. I proves irrefutables de que trenquem aquest balanç, de que el fem malbé...no ens en falten.

Anònim ha dit...

Però el pets emeten metà (CO4), no? És un gran contaminant, pitjor que el CO2.

Enric Gil ha dit...

Potser no hi ha acord sobre quan es produiran les conseqüències més devastadores del canvi climàtic, però el que és cert és que el clima està canviant i que l'ésser humà és part responsable d'aquest procés. Les emissions produïdes per milions d'automòbils no poden ser innòcues i cal que ens responsabilitzem del procés. És cert que el to de Gore és certament el d'un telepredicador que anuncia la bona nova com un dogma de fe, però també és cert que Gore ha convertit la qüestió ecològica en un tema que no afecta només quatre ecologistes esquerranosos sinó tot el ventall ideològic. Heurística de la por. Ha tornat Jonas, el vell jueu: cal integrar la por com un element bàsic per canviar les coses, la por a un futur en què els nostres descendents pateixin l'impacte de la nostra acció egoista i prepotent.

Acabo dient que molt millor Gore, persona intel·ligent, que l'illetrat Bush.

Ruth tous ha dit...

Que déu et beneeixi, Xavier Sala i Martin. Volem imitar-te, seguir les teves passes, ser dignes de la terra promesa, del cel futur, perquè "un altre món és possible". Comprarem un 4x4, bombetes d´alt consum, aliments envasats, anirem a més de 120, etc. mentre tu segueixes desplaçant-te amb el bicing comunitari i cobres la voluntat per conferència.

trapezista ha dit...

Premi Nobel de la Pau per a l'exvicepresident d'un país que defensa la pena de mort?

Júlia ha dit...

Sóc escèptica i agnòstica amb el canvi climàtic i amb els premis Nobel, ja no em crec res. En aquest context, tampoc m'estranyo de res, i com que els predicadors mediàtics passen per una bona temporada, a vendre que són dos dies.

Francesc Masip ha dit...

Interessant debat,

Jo crec que hi ha debat a dos nivells. Primer el canvi climàtic; jo no m’atreveixo a discutir una realitat que ja tenim aquí, ho penseu que les últimes tempestes de mallorca són gratis.

Ara be, Al Gore i el seu documental són un altre tema. Diu mentides i no té credibilitat com a defensor del medi ambient. Els que fem documentals sempre portem les coses a l’exageració per tal que siguin vistoses i frapin, però una mentida tant important com que els pols es desfaran i que els mars pujaran 7 metres això no ho soporta cap científic. És mentida, cap científic us ho dirà.

A Catalunya les aigües pujaran 37 cms. Això que sembla ridícul és un desastre per l’home, no per el medi ambient, que són coses diferents. Tenim les infraestructures a nivell de mar i l’entrada de aigua salada als aqüífers serà fatal per els subministraments d’aigua dolça. 37 cms. Tant sols.

Al Gore, que viatja en jet privat, era al govern dels EUA quan no van signar Kyoto, Hi ha millors documentals que expliquen el canvi climàtic, i que no els he fet jo.

De totes maneres felicitats per la iniciativa del grup ecologista i n’esperem més. Parlar d’això no fa cap mal, al contrari.

Francesc Masip