21.11.07

Sobre l'ànima de la nació

Avui he impartit quatre classes, he assistit a una reunió de tutors i a un claustre de professors, i ara estic fent temps perquè m'he d'entrevistar amb dues mares d'alumnes de la meva tutoria les quals no poden venir fins que no surtin de la feina. I alguns desaprensius encara diuen que els funcionaris no treballem!

Porto tot el dia donant-li tombs al que va dir ahir Mas a la seva conferència. Hi ha hagut reaccions de tota mena. M'ha cridat l'atenció trobar un article de la Montserrat Tura a LV (p. 16) titulat Catalanismo sí. L'he llegit a l'hora de l'esbarjo. En aquest text, l'exalcaldessa de Mollet (poble en el qual treballo des de fa 10 anys) prova de menystenir la proposta d'Artur Mas qualificant-la de "tacticisme". Quina misèria. Els socialistes no estan en condicions de donar lliçons de catalanisme a ningú.

Mon pare m'ha ensenyat moltes coses. El seu exemple ha estat per a mi una escola. Facis el que facis, ho has de fer bé, i procurar ser el millor. Aquesta és la lliçó bàsica. Ell ha estat el millor en el seu camp: el millor radiadorista de Lleida. L'any que jo vaig néixer va fundar una empresa que ara dóna de menjar a vint famílies.

Ahir, escoltant el discurs de Mas, em va venir al cap mon pare. L'ànima del nostre poble és aquesta aspiració a l'excel·lència, aquest individualisme tan nostre, aquesta lluita insubornable. Ho hem de fer cada dia millor. Els catalans no podem perdre pistonada. Treballar, treballar, treballar. Qualitat, qualitat, qualitat. Més enllà del politiqueig partidista. L'ànima, sí, l'esperit dels avantpassats que, a través nostre, es projecta en les generacions futures. Catalunya és aquesta força, aquesta gent, aquest somni fet realitat. No deixem, sisplau, de somiar.

[En castellano]

5 comentaris:

jordi ha dit...

Treballar, treballar, treballar...!
Doncs jo n'estic tip, de ser una formiga menyspreada...!!
Jo no vaig ser al discurs però l'he pogut llegir en diagonal. I estic molt molest. No sé gaire perquè, però tenia una mica l'esperança de que Mas digués quelcom diferent a tot el que s'ha vist fins ara.
I res, tu, que tot continua (i continuarà) igual.
L'única diferència? ara CiU pot dir que juga a la carta del dret a decidir: pacte amb ERC? de nou amb el mateix tema?

Núria ha dit...

Mas ens va perjudicar tant com va poder en la negociació de l'Estatut. I ara va de profeta? Ens l'hem de creure? Ho sento, jo no me'l crec

Elies ha dit...

Benvolgut, molt interessant el seguiment que n'has fet i aquesta valoració personal final de dimensió de país, d'actitud, de valors.

Efectivament, més enllà del tema del dret a decidir, en Mas va construir un discurs intens, ple de referències indispensables, per garantir la fortalesa de la nostra ànima nacional.

Tot i que jo sóc independentista, també veig que no podem posar totes les cartes del nostre futur a que arribi aquest moment. El futur no ens esperarà, i cal treballar-hi des de ja mateix. Un objectiu polític nacional clar, en el dret a decidir. I uns objectius polítics clars i necessaris per enfortir el conjunt de la nació (les persones, l'estat del benestar, el territori, l'economia, la globalització, l'ensenyament, els valors...).

M'ha agradat.

Pedra Lletraferida ha dit...

Si no vaig mal encaminat, Toni, aquesta "ànima" de la que ens parles és, si fa no fa, just el concepte de "polis" que ens vé donat des dels clássics grecs. Per tant, i amb perdó per la comparativa, tal qual Atenes i Esparta, està ben clar qui ha esdevingut l'ase de tots els cops... polítics.

moz ha dit...

Som-hi doncs! Ah... que era una conferència? Llàstima tu, hi havia arribat a estar d'acord.