10.12.07

Blogosucció

He aprofitat el pont de la Immaculada Constitució per a fer vàries coses: llegir, endreçar el jardí, veure pel·lícules, gaudir de la xemeneia... Però el que més temps m'ha ocupat ha estat l'operació quirúrgica que he hagut de practicar a la versió original de Catosfera Ciberdietaris 04-05-06, l'obra guanyadora del Premi Nadal Batle. Avui fa un any del veredicte. Enguany ha quedat desert. El volum que vaig presentar tenia 500 pàgines que aplegaven els textos bloguejats a Tros de Quòniam (04-05) i els textos del primer any d'ENTRELLUM (06). El servei de publicacions de la UIB m'ha dit que calia "aprimar-lo"... No us podeu ni imaginar què suposa rellegir-ho tot i haver d'aplicar el bisturí sacrificant textos que saps que es quedaran al calaix... L'he de reduir a la meitat. Quina liposucció blogològica! Cal eliminar el "greix" sobrant, la morralla. Al final, el llibre ha de tenir com a molt 300 pàgines. El criteri de selecció és clar: deixar sobretot els posts més blogològics. I la resta? Vaig esborrar gairebé tots els arxius de TdQ. L'any 2006 d'ENTRELLUM, en canvi, està tot a la vostra disponibilitat. Tres anys d'escriptura digital esdevindran unes quantes pàgines de cel·lulosa... Què dura és la vida!
En l’edició de 2006, Toni Ibánez rebé aquesta distinció per l’obra Catosfera 04 05 06 Ciberdietaris. El seu treball feia referència al sorgiment dels blogs com una eina de contribució a la consolidació d’un nou espai de creació i de comunicació (la blogosfera), en el qual la llengua catalana també té un lloc.
Fet: Montilla i Puigcercós ara estan callats i han oblidat el que van prometre.
Fet: després de més de vint anys Alacant no veu TV3 (...)
Paraules: em vaig apuntar al nacionalisme quan encara vivia Franco i jo era menor d'edat.
Paraules
: recorde pocs dies més tristos que avui, quan tinc la sensació que m'han clavat un punyal en l'esquena els meus, els de més amunt de l'Ebre. Meus? I ara què president Montilla? I ara què conseller Puigcercòs? I ara què conseller Tresserras? (VP)

3 comentaris:

Manel Ferran ha dit...

El pobre Partal, de qui no dubto gens de la seva bona fe, ha estat un dels grans suporters d'ERc. Sempre m'ha extranyat que un home com ells es fiés d'un Carod, d'un Puigcercós o d'un Benach. Ara constata la dura realitat de qui són i què defensaven aquesta genteta d'ERc. Però ara ja és massa tard. El mal ja és irreparable. Partal, com V. Alexandre o Cardús també tenen la seva part de culpa per la situació en què ens trobem. Com és possible que "fessin confiança" amb un personatge com Carod? Què no s'adonaven de qui era? Jo ja el vaig clitxar fa molts anys, en una conferència a la UB. I el meu sisè sentit no m'ha enganyat gens.

Dessmond ha dit...

Parales no, fets. I molt talante.

josep blesa ha dit...

Això que en diu, sr. Ferran, Manel, no fotem. ÉS FALS. Partal, al que de tant entant li tire la barrila, no és "partidari". Ben al contrari. Altrament, serà que sí, ERC, ha pres bona part del que diu. El que em pregunte, tothora, per a quan CDC, implementarà una vertadera política nacional. El que ha fet l'època del sr. Pujol, al què admire molt, en aquest cas ha estat pecar de massa prudència i massa poca habilitat maquiavèlica d'apropar al se si un contingent de valencians que es troben dins del PP.

L'operació Roca fou l'única intentona; i ja veus que volien fer en eixa camboiana estratègia vers el no-res. Ho dic perquè llavors està en la història i me la sé una miqueta. La vinguda dels principatins al PV semblant a la dels parisencs quan van a Port Príncep. El que mai heu concebut, i ja t'ho dic a tu, oni, i a Dessmond: que la clau de volta, és València...i sé que fot que està fora da l'abast de CDC. No sé quantes voltes ho he de desar escrit. Caguendena !