9.12.07

Residuals

Han de venir de la Universitat de Stanford per a confirmar-nos el que nosaltres ja fa temps que diem: Catalunya es descatalanitza...
La descatalanització és avui més greu que fa vint, trenta, quaranta anys. Les poques persones que encara poden recordar el període republicà saben que literalment han canviat de país. Els que reprenem el contacte amb Barcelona d’any en any, som molt sensibles a l’ensulsiada, perquè en lloc de viure el procés de manera gradual el vivim a batzegades. Cada vegada hi ha menys Catalunya en aquesta ciutat, cada vegada més els catalans hi són residuals.

4 comentaris:

indigenes ha dit...

Doncs imagina't com està el panorama a zones molt més fràgils, com ara Eivissa. Per posar-se a plorar.

mOz ha dit...

No vull banalitzar ni desviar l'atenció sobre el problema, però mentre Barcelona es descatalanitza, crec que hi ha zones dels Països Catalans en que el procés és contrari o en les que si més no, no es dona.
No tot és el que passa a la capital. O si?

Miquel Saumell ha dit...

Doncs imaginat el que és viure-hi cada dia, i especialment si et mous per segons quins barris. La Cope i demés companys de viatge es queixen, i amb raó, que a Catalunya hi ha una llengua que està cada dia més discriminada. El que no diuen, de fet diuen exactament el contrari, és que la llengua discriminada és la nostra, la pròpia del país, el català. Per demostrar-ho jo sempre poso el mateix exemple: intentar durant tot un dia utilitzar només l'espanyol (cap problema), i al dia següent tractar de fer-ho només en català (resulta impossible). I llavors, aquí, encara surten els Ferran “si bwana” de torn queixant-se... És indignant!

Manel Ferran ha dit...

i segueixo preguntant-me, ¿què hi diuen i què hi fan Carod, Puigcercós el del "gran paquet", el greixós Benach, i tots els de la MENJADORA?