22.1.08

MANIFEST CATOSFÈRIC DE GRANOLLERS

Avui, festivitat de Sant Vicenç -patró de Vallromanes (on visc) i de Mollet (on treballo)-, 72 hores abans de la inauguració de les Jornades de la Catosfera, sota la lluna plena, publico aquest Manifest en el post número 1.000 d'ENTRELLUM.


L'any 2005 vaig escriure el Manifest blogpoètic de Sant Cugat i el vaig llegir a la trobada sobre El dietarisme i el nou dietarisme dels blogs que es va celebrar a Sant Cugat els dies 6 i 7 de juny. En aquell text resumia la meva filosofia bloguística. Rellegit ara, el tornaria a subscriure totalment. Després de dos anys i mig, adobat amb la nova experiència entrellumínica, voldria afegir algunes reflexions blogològiques que ens ajudin a comprendre on som, què fem i cap on anem.

De Sant Cugat (05) a Granollers (08) la Catosfera s'ha fet gran, ha arribat a la seva majoria d'edat. Els que, des del primer moment, vam creure en l'enorme potencialitat dels blogs, hem vist confirmades amb escreix les nostres expectatives i, a hores d'ara, podem afirmar sense embuts que la importància dels blogs (a casa nostra i arreu) és quelcom que ningú ja no gosa discutir, tret de quatre dinosaures miops ancorats al segle passat que encara s'aferren a no se sap quins privilegis o interessos.

En aquest curt trajecte catosfèric hem vist com s'anava consolidant la presència del català a la xarxa, com esdeveníem una nació digital gràcies al .cat, com érem reconeguts en l'àmbit universitari i en l'esfera política, mentre el protagonisme i la influència dels blogs catosfèrics no parava de créixer en els mitjans... Tot plegat és la història d'un èxit vertiginós.

La Catosfera ha generat una comunitat virtual de caràcter pluralíssim i libèrrim formada per persones que interactuem i ens enriquim mútuament. Els catosfèrics compartim la nostra catalanitat sense complexes mentre projectem aquesta identitat al món global. Diàleg, idees, plataformes, campanyes, iniciatives... Un batibull incessant que demostra dia a dia la vitalitat catosfèrica. El fet que avui estiguem aquí (i ens comencem a organitzar) augura una nova època en la qual la nostra força encara pot ser més gran. La nova societat del coneixement requereix instruments nous -com ara els blogs- per a promoure nous activismes col·lectius, noves revolucions per venir, nous horitzons inimaginables.

Fa quatre anys que bloguejo. Bloguejar és una forma de veure el món i d'interpretar-lo, una manera de ser i d'estar. No som periodistes, però podem explicar les coses de primera mà. No som polítics, però podem exercir de ciutadans responsables dins d'aquesta àgora virtual. ¿La partitocràcia deixarà pas a la blogocràcia? ¿Ens acostem cada cop més a la ciberdemocràcia? Aquesta és la veritable Revolució Catosfèrica. L'exemple més clar és l'embranzida que, gràcies a la Catosfera, ha agafat el sobiranisme...

La Catosfera com a ciberpolis abasta tots els àmbits de l'acció humana: esport, música, política, ètica, economia, educació, empresa, tecnologia, art, negocis, literatura... Una multiplicitat d'interessos que troben cabuda dins aquest macrodiàleg bloguístic. Però refrenem una mica l'optimisme...

Potser un blog no és res més que un passatemps innocu. Mentre estem entretinguts amb el blog, penjats del teclat, amorrats a la pantalla, resultem inofensius. Ens creiem importants perquè rebem no sé quantes visites i hem assolit el número tal de no sé quin rànquing. Pots comptar! ¿Voleu dir que n'hi ha per a tant? 250, 280, 600 persones... ¿Què representen enmig de la inabastable societat real? Hi ha molta gent que encara no sap què és un blog, gent que no té connexió a internet, gent que -per no tenir- no té ni ordinador. ¿Els bloggers canviarem el món? ¿Els catosfèrics revolucionarem Catalunya? ¿O resulta que som els més esnobs, els més geeks, els que millor encarnem el Zeitgeist? Deixo els interrogants oberts...

Aquest Manifest no aspira a ser profètic. No fem volar coloms. Toquem de peus a terra. La Catosfera és una immensa sardana on hi cap tothom. Ajuntem les mans i ballem junts. Ningú no és més que ningú. Som catalans i ens ho fem en català, però la nostra vocació és universal. Catosfèrics del món, virtualitzats i desvirtualitzats, unim-nos per a saltar més amunt del present. Bloguegem cada cop més i cada cop millor. Aquest és el camí. Aquest és el compromís. Aquest és el repte. Visca la Catosfera!


11 comentaris:

Roi ha dit...

He trobat a faltar la teva genial frase "Catalunya serà catosfèrica o no serà!"
Crec que ja n'han fet samarretes...

tonibanez ha dit...

Gràcies per lo del "genial", Roi, perquè la frase és meva. Aquesta vegada me l'he volgut estalviar per no ser tan repetitiu.

David de las Heras ha dit...

Amen. Sí senyor, saps escriure molt bé, has definit correctament el que pensa la majoria. Fins divendres.

Rubèn Novoa i Arranz ha dit...

Toni: Certament és el factor Lluna com a bon Cranc que sóc :P

joanet ha dit...

... he de creure que el meu epitafi no va ser efímer?

Jordi Gonzalez ha dit...

Els petits canvis són poderosos que deia el capità Enciam.

Els blocs i internet és el primer que es prohibeix i controla en una dictadura.

Una picada d'abella potser no et faci mal però si és tot un eixam...

Mon ha dit...

esta be molt arribar al post 1000 coincidint amb tant important esdeveniment.... Llarga vida a la càtosfera.

jordi ha dit...

Toni, no sé d'on treus tot aquest optimisme! els blogs no són més que competències d'egos per aconseguir ser una mica més que el que qualsevol ego es creu en la realitat. Un secondlife de les idees, potser.

El fenomen dels blogs és important. Però on hi ha blogs que sobrepassin la blogosfera i actuïn en un àmbit més general? Els blogs polítics no són més que propaganda, res d'influència. Si els trobéssim a la nostra bústia, com a propaganda que són, el 95% els tiraríem directament a la brossa.
Els únics blogs que realment tenen una audiència massiva i crítica són aquells que només parlen d'allò en el que actuen: la tecnologia i internet.
Literatura? fa segles que la gent escriu coses on la gent les pugui veure: parets, pamflets... i la gent s'ho pot mirar i oblidar-ho. O simplement no mirar-ho.
Si es vol sobresortir d'aquest món, un s'ha de buscar la vida i currar-s'ho havent d'escriure fins la sacietat i buscar-se algú que publiqui l'obra. Com ha estat sempre.

Embranzida catosfèrica? Si bé, d'acord: n'hi ha molts més, de blogs. I que n'hi hagi més vol dir que siguin millors? més influents?
Sento no ser tant optimista com els teus pensaments més pessimistes... però és com ho veig després de quasi 5 anys per aquí.

Una trobada catosfèrica? això és fantàstic. Sempre i quan no es converteixi en una competició d'egos, i no es converteixi en un lloc en el que tothom acabi pensant que tenir un blog és el millor al que qualsevol pot aspirar per aconseguir alguna cosa a la vida. Perquè això es del tot fals, almenys actualment, i tampoc sóc molt optimista amb el futur. Més blogs? sí. Millors? ho dubto. Un gran entreteniment més? és clar.

Ja acabo, que ja he escrit massa. Ens veiem demà.

tonibanez ha dit...

jORDI: Chapeau pel teu comentari. Tu sempre tan assenyat. Com que demà seràs a la trobada, per què no planteges això des del públic? Crec que la teva aportació podria crear un cert debat. Jo ho resumiria amb una paraula: BLOGUITIS. Ara estem en fase inflamatòria... ja decaurà, suposo.

jordi ha dit...

Toni, crec que el principal error de les jornades és exactament no incloure aquest tema en les xerrades, en comptes de, per exemple, un codi ètic (com?? codi ètic?? perquè?? no era lliure tot això??) o discutir la tonteria més gran mai vilawebejada (blocs??? blogs???).

No sé si ha de ser el públic que hagi de discutir la realitat: que no sorgeixi en primera instància és una espècie de símptoma de no acabar de copsar (almenys des del meu punt de vista) la realitat del tema.

Però ei, que teniu tot el meu recolzament amb les jornades i repeteixo que em sembla una idea fantàstica i necessària. I que és la primera edició: queden molts anys per poder-ho fer encara millor!

Anònim ha dit...

Aviam,no ens obnubilem:La Catosfera ni ens engrandeix, ni ens empetiteix.La Catosfera és important per als qui tot això és important.De nou, tot té una escala de valors.Que es pot viure sense bloguejar?Alguns sí,d´altres ja no.No és ni milor ni pitjor persona un que blogueja d´un que no ho fa.No hem de jutjar a algú per si té un bloc o no el té.Primer de tot,som persones,tant si escrivim com si només llegim el que d´altres escriuen.
El que sí és cert és que és una realitat palpable i gens menyspreable en la cultura,i incultura de vegades si voleu,d´avui.
Que vagin molt bé aquestes jornades i no es quedin en la superfície(que grateu una mica aviam que trobeu!)

Greenie