És el verd que veig el que em guareix de tots els grisos. Del llit estant, pel finestral, el turó del Pedró, i més amunt el cel, sempre el cel... El verd de l'hivern, la pinassa intacta, els saltirons del pit-roig, la llum tamisada del crepuscle... I més amunt el cel, sempre el cel... trespol de somnis impossibles.
Comentaris
Però n'hi ha que no tenen aquesta capacitat de ser sensibles a les petites coses, a emocionar-se pels salts d'un pit-roig; pobres.