21.2.08

Somiar la tendresa

Pel matí, preparant la taula rodona de demà, he rellegit el Juan de Mairena .

Ja he seleccionat els poemes que diré al recital de dissabte. El problema és que estic un xic empiocat, tinc una tosseta molt empipadora i la veu se'n ressent. Coi de calefaccions!

A mitja tarda, en Joan Andreu m'ha portat el llibre de Jacques Issorel Collioure 1939. Les derniers jours d'Antonio Machado (Éditions Mare Nostrum, 2001). Aquest diumenge, abans del lliurament del premi, Issorel farà una lectura i comentari del sonet de Machado "Por qué, decísme, hacia los altos llanos...". La primera part del llibre recull els testimoniatges de les persones que van viure els darrers dies al costat de Machado. La majoria de textos ja els havia llegit a internet. El més interessant és la segona part: 19 poemes que diferents escritors han dedicat a l'exili i la mort de Machado. Louis Aragon, Pablo Neruda, Giner de los Ríos, Leopoldo Panero, Jorge Guillén (que l'anomena "este Sant Antonio de Collioure"), José Hierro, Ángel González, Gerardo Diego ("Antonio el Bueno duerme allá en Colibre / la Colibre que en Lope es española / hoy es francesa / y siempre catalana"), Rafael Alberti, JM Caballero Bonald, JA Goytisolo, Blas de Otero... Hi ha tres catalans: Salvador Espriu, Jordi Pere Cerdà i Gurmesind Gomila.

Sense voler emular els mestres suara esmentats, amb la modèstia que em caracteritza (com diria Mairena: "Todos los genios somos modestos"), he escrit el següent poema per a commemorar
el 69è. aniversari de la mort de Machado. El llegiré dissabte al recital i diumenge a l'acte lliurament del premi:


Somiar la tendresa


Haver de fugir de la terra que
has cantat vers a vers
Tener que huir de la tierra que has cantado verso a verso
Dover fuggire dalla terra che hai cantato verso dopo verso

Deixar enrere les arrels i dessagnar-te pel camí
Dejar atrás las raíces y desangrarte por el camino
Lasciare indietro le radici e dissanguarti lungo il cammino

Obrir els ulls de bat a bat per a veure el blau del mar
Abrir los ojos de par en par para ver el azul del mar
Spalancare gli occhi per vedere il blu del mare
El poeta recorda el sol de sa infantesa
El poeta recuerda el sol de su infancia
Il poeta ricorda il sole della sua infanzia

El poeta és un àngel disfressat de paraules
El poeta es un ángel disfrazado de palabras
Il poeta è un angelo mascherato di parole
Haver de dir adéu quan la vida és més plena
Tener que decir adiós cuando la vida es más plena
Dover dire addio quando la vita è più piena

Romandre sota el xiprer que s'enlaira cap al cel
Permanecer bajo el ciprés que se eleva hacia el cielo
Restare sotto il cipresso che s'innalza verso il cielo

Somiar la tendresa d'una nova primavera
Soñar la ternura de una nueva primavera
Sognare la tenerezza di una nuova primavera

[versió italiana de Lliri blanc]

--&--

Premi Internacional de Literatura Antonio Machado
El professor escriu (taula rodona i recital)
Dos poemes del poemari guanyador
1 + 2

3 comentaris:

Lliri blanc ha dit...

FELICITATS!
et dedico la versio' en italià....

SOGNARE LA TENEREZZA
Dover fuggire dalla terra che hai cantato verso dopo verso
Lasciare indietro le radici e dissanguarti lungo il cammino
Spalancare gli occhi per vedere il blu del mare
Il poeta ricorda il sole della sua infanzia
Il poeta è un angelo mascherato di parole
Dover dire addio quando la vita è più piena
Restare sotto il cipresso che s'innalza verso il cielo
Sognare la tenerezza di una nuova primavera.

Toni Ibañez ha dit...

Gracie mile!!! Ara l'afegeixo. Et nombraré traductora oficial d'ENTRELLUM.

Anònim ha dit...

Somniar la tendresa, perquè has anat deixant bocins de tu cap a la fosca obligada, encendre espelmes blaves als arbres de l'exili. M'han agradat els teus poemes.
Au revoire.