Miro la flor, blanca i fràgil, i imagino la cirera, el fruit vermell i sucós que serà dintre de dos mesos. Els pètals delicats que ara tremolen amb la brisa matinera esdevindran carn que regalimarà dolcesa. La miro i imagino el futur mentre el silenci envaeix el bosc d'absència. Vindré a buscar-te quan siguis gran i et menjaré sencera.Miro la flor, blanca i fràgil, i imagino la cirera, el fruit vermell i sucós que serà dintre de dos mesos. Els pètals delicats que ara tremolen amb la brisa matinera esdevindran carn que regalimarà dolcesa. La miro i imagino el futur mentre el silenci envaeix el bosc d'absència. Vindré a buscar-te quan siguis gran i et menjaré sencera.
Comentaris
Quina meravella escoltar les veus del silenci, on és perfila la veritable essència de les petites coses. Aleshores la contemplació esdevé un esclat de poesia i, tancant els ulls, podem veure l'invisible que ens envolta. Tot és fugisser i efímer, però mentre sapiguem veure què hi ha més enllà de la fràgil bellesa d'una flor, serà perquè mantenim viva l'esperança.