11.3.08

Indòmita

La primavera ja és aquí. M'ho diu el sol matiner que escalfa els brots del roser. M'ho diu el verd de la gespa, de l'olivera, del boix, del margalló i de la magnòlia. M'ho diu el groc de la mahònia. M'ho diu la música dels ocells. M'ho diu el pas de l'àvia que va a recollir el seu nét. M'ho diu el teu petó quan t'acomiades... La primavera ja és aquí. M'ho diu la sang que xarbota, indòmita de cap a peus.

Indòmito

La primavera è già qui. Me lo dice il sole mattutino che scalda i germogli del roseto. Me lo dice il verde del manto erboso, dell'oliveto, dell'agrifòglio, della palma e della magnolia. Me lo dice il giallo della maonia. Me lo dice la musica degli uccelli. Me lo dice il passo della nonna che va a prendere suo nipote. Me lo dice il tuo bacio quando mi saluti..... La primavera è già qui. Me lo dice il sangue che si agita indòmito da capo a piedi.

[Versió italiana d’Anna Cinzia Paolucci]

ENTRELLUM POESIA

1 comentari:

Sigorgik ha dit...

benvinguda!