25.7.08

And all the rest is hipocrisy

El mal és antimetafòric. No hi ha mal privat. El mal sempre és fruit de l'esbombament públic. És la societat la que criminalitza. Són els altres els que apliquen la llei i dictaminen què és i què no és delicte. El que tu facis -sigui el que sigui- ja t'està bé. El mal habita les ombres i estima el secret. El mal és clandestí. El mal no és mal si no és visible, si resta dins l'àmbit estrictament subjectiu. És quan surt a la llum pública i s'objectivitza que el mal pren cos i ens deixa atònits. Les categories morals -la culpa, l'escàndol, l'escarni, la maledicció-, tot són epifanies de la veritat presumpta que cohesiona la tribu ancestralment tabuada. Sota aquest simulacre d'ordre, sota aquesta artificiosa eticitat, bull la llibertat insubornable, que és la pulsió fonamental que mou el sol i les altres estrelles de la galàxia humana, massa humana. Ningú no viu una sola vida. Ningú no està fet d'una sola peça. El mal no té rostre, sinó màscares diverses, polièdriques. Negres són les flors malèfiques. Podem fer poemes sublims, però també ens agrada el forat del cul. Inquietant, sinistre, corrosiu, lacerant, arravatador, intrèpid, demolidor, temptador, salvatge, cínic, esborronador, indeturable, i tots els adjectius que us plaguin... El mal constitueix allò invisible i indicible que ens atreu sense remei perquè és l'única cosa que ens fa sentir completament lliures, és a dir, Vogelfreis, outsiders. And all the rest is hipocrisy...

[Escrit en el mateix llibre tot just acabat de llegir]

5 comentaris:

òscar palazón ha dit...

Una ressenya diferent. "Ningú no viu una sola vida. Ningú no està fet d'una sola peça". "Podem fer poemes sublims, però també ens agrada el forat del cul". M'encanta. Gràcies, Toni!

Agnès ha dit...

m'agrada aquesta llibreta plena d'esborranys i tinta vermella...

Toni Ibañez ha dit...

Agnès,

No és una llibreta, sinó les dues pàgines del final del llibre...

Anònim ha dit...

Has vist que el Sostres acaba avui el seu post igual que tu ahir? Quina casualitat, no?

Jesús M. Tibau ha dit...

veig que també t'ha impressionat aquest llibre valent i agosarat que no deixa indiferent