13.10.09

Ressaca de tu

Del dia resta una flama ran d'horitzó, un taronja molt viu que s'allargassa sobre els turons la silueta dels quals és fosca, negra com gola de llop. Estrelles primerenques. De nou la solitud. Ressaca de tu, dits incansables, llavis insadollables, doll que m'amares, bàlsam guaridor. Ressaca de tu, cada matís que brolla, cada batec, sense rellotge, sense roba, sense cap definició. Ressaca de tu, dolça mel que t'emportes, n'assaboreixo el record, l'absència impossible, la flaire dels llençols. Ressaca de tu, bruixa adorable, m'adormo com un nen que somia postes de sol. Les cigonyes tornen. Tu també tornaràs. Tornarem a volar. Tornarem a fondre'ns.



2 comentaris:

Joana ha dit...

Quinaressaca més dolça....
Llàstima de la solitud que desprèn !
Bona tarda Toni!

Nuria Castillo ha dit...

"La nostra vida és el viatge de la solitud.
Zazen és penetrar dins de la solitud personal más completa de l'ésser humà.
Una persona sola pot tornar-se íntima amb ella mateixa; pot aconseguir una profunda intimitat. Així, pot endinsar-se fins el seu veritable jo.
Ni un amor profund per un altre ésser no suprimeix aquesta solitud. Marit i muller dins el mateix llit no tenen els mateixos somnis.
Anem sempre sols. La via de la pràctica és profundament solitària."

L'anell de la via zen. Taisen Deshimaru