1.10.09

Riu avall

Fa dies que tenia ganes de baixar a Butsènit pel camí del riu. Avui l'he fet. Vuit quilòmetres d'anada i vuit de tornada. Tres horetes i mitja (o quatre, depèn del ritme i dels descansos). Potser és un itinerari més adient per a fer amb bici, però caminant també es pot fer sense problemes. Val a dir que aquest tram coincideix amb el Camí de Sant Jaume (les fletxes grogues les va pintar mon germà Eduard).

Butsènit em porta entranyables records d'infantesa. A Butsènit hi vivia el tiet Paquito, el meu padrinet (padrí de bateig). Em vaig passar molts estius collint fruita al seu tros. A Butsènit baixàvem sovint els del Col·legi Episcopal (en vaig ser alumne dels 4 als 18 anys). Jugàvem al camp de futbol (ara han desaparegut les porteries) i ens amagàvem pel bosc de la vora del riu. L'ermita té pintures de Víctor Pérez Pallarès, el meu profe de dibuix a l'Episco. Les fonts encara ragen just a sota de Cal Nenet, el restaurant on fan els millors cargols a la llauna de Lleida. He rememorat aquells anys tendres...

Aquí, terra endins, enyoro el mar immens. Tanmateix el riu també té el seu què. He trobat racons plens de pau on poder contemplar com flueix l'aigua amb infinita calma. Vegetació i animals. Font de vida.

Riu avall s'escola l'horitzó lleidatà, el mateix horitzó que veig des de la terrassa quan el sol es pon i les cigonyes tornen al niu... Riu avall, cap al sud...

Us deixo unes fotos...


4 comentaris:

Arcangelo ha dit...

Allunyant-se una mica del riu, també paga molt la pena anar a la Timoneda d'Alfès. Ara deu ser l'època ideal, encara fa bon temps sense que sigui aclofant com a l'estiu.

Jo acostumo a baixar amb bicicleta per Butsènit i Rufea i després creuar el riu per un gual per arribar-me fins a Albatarrec. És un recorregut breu però que per posar-se a to va de meravella.

joanet ha dit...

Toni... em fa molt goig llegir al TEU blog un itinerari que faig cada setmana... quines coses, tu!

O. ha dit...

Jo també vaig jugar en aquell camp de futbol.

Toni ha dit...

Arcangelo: m'aproparé a Alfes...

Joanet: la vida dóna molts tombs...

Oscar: ens fem vells...