28.11.09

Sobre la creativitat

Para realizar este difícil destino es necesario sacrificar a veces la propia felicidad y todo aquello que hace a la vida digna de ser vivida para el ser humano común. La vida de un artista sólo puede ser una vida de conflictos, porque en su interior hay dos fuerzas en pugna, por un lado el anhelo natural de felicidad, de satisfacción y seguridad en la vida, por el otro una pasión avasalladora de crear, que puede ir muy lejos, hasta sobrepasar todo deseo personal. La vida del artista, por regla general, es altamente insatisfactoria - por no decir trágica -en el aspecto humano. Difícilmente hay excepciones a la regla de que una persona debe pagar caro el don divino del fuego creador.

C. G. Jung

4 comentaris:

RDC ha dit...

Normalment totes les filosofies contemplatives i espectadores busquen la felicitat. Les filosofies creatives están per sobre de la felicitat.

De fet, podríem dir que les ànimes passives busquen ser felices; volen que allò que viuen els hi produeixi una sensació de benestar i goig. Les ànimes creadores busquen crear i si fa falta hi inverteixen en aquesta voluntat tota la seva felicitat.

De totes maneres per explicar tot això Freud fa una cosa molt curiosa: diu que de felicitats ni hi ha de molts tipus i que l'home sempre busca la felicitat, "principi de plaer". En aquest cas, per definició, freud diu que si l'artista defuig del plaer per crear és pq aquest és la seva forma particular de voler ser feliç. En fi, aquí tenim un joc de mans amb les definicions.

Salud.

Toni Ibanez ha dit...

Nietzsche al final del Zarathustra: "¿Què collons m'importa a mi la meva felicitat? El que m'importa és l'Obra!"

Anònim ha dit...

Aquest text és un tòpic. Res a veure ni amb la realitat de lacreació (que és ofici) ni amb la felicitat (que és hàbit)

Toni Ibanez ha dit...

Anònim: tinc els meus dubtes de què la creativitat sigui només un "ofici" i tinc els meus dubtes de què la felicitat pugui ser reduïda a un hàbit. Crec que la teva manera d'entendre l'art i la vida és força peculiar, per no dir funcionarial.