24.4.09

No busquis lluny el que s’amaga sota els peus. Procura callar quan els altres criden. El mèrit no és teu si l’obra és perfecta. Pensa que hi ha forces ocultes que treballen per a tu. Pensa que som instruments en mans de la natura. Les muses són reals. Els dits tenen vida pròpia. La sang amara cada batec i bull per aflamar-te. Deixa’t endur per la brisa que empeny cada frase. No busquis lluny el que la teva ombra és. Escolta-la. Ella coneix els secrets de la llum. Hi ha músiques que penetren fins a la medul·la i resten en el fons per sempre més. Som un conat que no dura, un espasme enmig de l’univers, una petita espurna que s’allunya deixant al seu darrere pols d’estels. No busquis lluny el que s’oculta en el cor de la nit. És el teu cor. La lluna sempre somriu. Els déus creuen en tu. Estigues despert i no dubtis. Tot acabarà bé.

23.4.09

Dorm en el cel dels meus braços, nen que somies postes de sol. Jo et cantaré a cau d’orella una cançó de bressol. Dorm en el cel dels meus braços, neda en el mar de l’amor. Jo et vetllaré fins que l’alba ompli de llum el teu cor.

20.4.09

Provo de comprendre el meu passat, cada pas que he fet, cada errada, cada encert. Si sóc capaç de comprendre les meves imperfeccions seré una mica més perfecte i podré comprendre millor les imperfeccions dels altres. El camí de la vida no és recte, està ple de marrades. Hi ha corriols que no menen enlloc, però que t’apropen a tu mateix. No seràs savi fins que no admetis que tota conclusió és provisional i tota seguretat un miratge. Memento mori. Recorda sempre que la cendra és l’ultima paraula de la flama i que el plaer no existiria sense la pena.

17.4.09


Benaurats els que no escarmenten, deia la mare de Raimon Panikkar. Per a ser feliç no hi ha receptes. Només els homes lliures són feliços. El més difícil és gestionar la pròpia llibertat, és a dir, les pròpies contradiccions, perquè sense contradiccions no hi ha llibertat, no hi ha possibilitats, no hi ha alternatives. Kierkegaard va escriure a La Repetició: Tot el contingut del meu ésser és com un crit permanent de contradiccions íntimes…. Aquesta és la clau. La gent té por de contradir-se. No som un bloc monolític, sinó un cub de Rubik fet de mil colors i de mil peces que muda i trasmuda sense aturador. Tot això no ho entenen ni els dogmàtics ni els platònics, que creuen en les idees immutables. Heràclit encerta: tot és fluència, res no és estable. La persistència és una entelèquia, com ho és l’objectivitat o la veritat absolutes; com ho és tota moral que malda per imposar-se sobre la espontaneïtat individual. Ningú no té dret a jutjar els actes aliens i tothom té el deure d’actuar d’acord amb el seu franc albir.

6.4.09


Un ritual vermell engarlanda les espones. Al fons, inabastable, el mar és un tapís d’onades fonedisses. Camino sol a l’hora del migdia. Un faisà travessa el camí. Mastego puntes d’espàrrec. Faig un glop a la font de Can Gurri. Encara cirerers florits amb pètals blanquíssims… Encara, indestructible, la fe en el futur.

4.4.09


Com si les mans no fossin meves. Aquest pany de cel entre les glicines i el bosc. Abril: simulacre d'abellots i de poncelles. No cal que escriguis res. Passa de llarg com els núvols. Sigues sempre el que no ets. Allibera't de tu mateix. Com si les mans no fossin teves i les paraules vent.

3.4.09

Sant Jordi 09

El Sant Jordi de l'any 2000 vaig publicar el meu primer llibre (+). Després en van venir altres (+). Per aquest Sant Jordi n'han sortit dos alhora: Catosfera. Ciberdietaris 04-05-06 i Entrellum. 49 poemes i una elegia.




Si tot va bé, el dia de Sant Jordi signaré llibres a
la llibreria Jaimes (Passeig de Gràcia, 62)
de 10:30 a 11 del matí

1.4.09

Tot és incert menys l'amor: l'aleteig de la papallona, el mot imprecís, el tic-tac del rellotge, la boira a mig matí, el plor de l'infant, l'agonia del vell, les pedres majestuoses, la pluja escadussera, el cau del senglar, la trajectòria del pensament... Tot és incert menys l'amor que neix i reneix a cada batec.