14.3.10

Els sentiments pesen

Els sentiments pesen. "Pondus meum amor meus" (deia Sant Agustí). Perquè en aquesta vida no tots els lligams són materials; n'hi ha de més subtils, que ens aferren i no ens deixen avançar. És la diferència entre les aus i els paquiderms, entre viure de lloguer o de propietat.

Els sentiments pesen. Les sensacions, en canvi, són puntuals, efímeres, fotogràfiques. Un sentiment és un relat, té un argument, com una pel·lícula que s'allarga, es repeteix (repetició en sentit kierkegaardià) i s'arrela cada cop més fins que ens acaba ofegant. La sensació és flor; el sentiment és heura. Cal conrear la metasentimentalitat si no volem esdevenir un trist vaixell ancorat. Cal fomentar el sensacionisme, l'espontaneïtat, si aspirem a una existència veritablement lliure.

Els sentiments pesen. Diràs que no podem evitar-los, que s'apoderen de nosaltres i ens infecten com un virus. Malament rai. De totes les addiccions, procura estalviar-te les més letals. Ho vaig escriure fa dos anys:
Contra el naufragi dels sentiments només ens queda una platja: la voluntat de ser lliures, l'aristocràcia de la distància.
Els sentiments pesen. ¿O és que ens fa basarda la insuportable lleugeresa de la llibertat?

5 comentaris:

Anònim ha dit...

iii si els ocells parlessin no podrien volar....

Mercè ha dit...

Els sentiments ens vesteixen l'ànima com una segona pell.

M'agrada prendre el sol. El sol a la pell.

Toni Ibañez ha dit...

¿I la bellesa de l'ànima nua, lliure, neta...? ¿Per què hauríem de carregar sempre amb els parracs sentimentals, embotits, engavanyats pel garbuix sentimental? ¿No trobes que, amb els anys, aprenem a volar, trenquem cadenes, seguem lligams? ¿I la bellesa de l'ànima nua, lliure, neta, buida, sàvia...?

kika ha dit...

i creus que només amb la voluntat de ser lliures ja en tenim prou per desterrar els sentiments?
i creus que desterrant el sentiments seríem capaços de valorar la bellesa d'aquesta ànima nua, lliure, neta, ... tan seductora que descrius? :-)

Rosana ha dit...

Els sentiments són ocupes de l'ànima, hi ha dos alternatives: o bé fotre'ls fora a garrotades i deixar-los sense casa... o bé oferir-los l'oportunitat de pagar un petit lloguer, amb dret a rebequejar de tant en tant, a posar-se reumàtics i mel-i-dramàtics, a recordar com és fa per oblidar, etc. però només en dies de pluja perquè surt el sol... i amb la condició sine quanum de riure quan toca plorar, senzillament perquè no toca! Els sentiments... ai pobrets... aun passeu que veureu el piset...