25.3.10

No és senzill

No és senzill acatar la sentència dels astres que dictaminen sobre nosaltres cada detall, des del pètal que neix fins a l'últim batec, cada silenci que omple l'espai entre les busques del rellotge, tots els errors que trenen l'argument, el pes de l'espera quan saps que no hi ha marxa enrere, cada sospir inútil, closes les parpelles, cada dolor que s'encomana i creix, que abasta braços i cames, la insensatesa del cor que es dessagna, mirades perdudes, carícies oblidades a l'andana del no-res. No, no és senzill. Camino a les palpentes de nit sobre la neu.

1 comentari:

Pepi.B ha dit...

aniquiló nostalgias/cerr,cerró el
pálpito
amontonó cenizas/remendó cicatrices
quiso borrar todas sus fechorías/
pero menospreció un detalle mínimo
se olvidó de olvidarse del olvido.

De "sólo un detalle"
Mario Benedetti