9.1.11

La teva veu absent


He tornat a desfer el cabdell de l'enyorança, provant d'arribar al teu cor malgrat el distanciament. Debades la nit ha imposat el seu dol. Debades demà es deixondirà l'albada. Res no em tornarà la teva veu absent, ni tan sols la pregària impotent amb la qual et somio. Records com espases esmolades que travessen el pit. Somriures impossibles. Ho vam ser tot i no som res. La freda tristor d'un diumenge de gener.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Si està lluny també t'enyorarà. No es pot tallar de socarrel tots els records,totes les vivències, tot l'amor...
Que demà i la setmana siguin de colors i tebis :)
Molts records!

josepmanel ha dit...

No saps com et comprenc...