28.8.11

Cada vers una muralla

Digamos que hay que aprender a vomitarse en forma de texto sin que se note demasiado. Aunque a menudo las letras salpican. Es inevitable. La Literatura, antes que nada, funciona como terapia; luego, con suerte, puede convertirse en arte, en belleza, o en alguna otra sublimidad por el estilo. Añadiré que, en muchos casos, cada verso es una muralla que levantamos entre nosotros y el mundo (que son los otros, es decir, otros mundos amurallados). Nada peor que las palabras para comunicarse de veras. Sólo cuando ellas enmudecen y se tornan tacto (o gusto o gemido o fragancia) podemos empezar a intuir qué es lo que se esconde tras la muralla-máscara literaria...

2 comentaris:

carlota ha dit...

"Nada peor que las palabras para comunicarse de veras".
Totalment d'acord.
I, de fet, crec recordar que d'això n'havíem parlat una vegada: sobre quina és la veritable literatura (l'autor que inventa, o bé el que s'exposa i es despulla).
Gràcies pel teu comentari.
Segueixo la teva sèrie T. Enhorabona per la casa de fusta (imagino calidesa), pels paisatges, per les percepcions...
Una abraçada

Toni Ibañez ha dit...

Ja coneixes el meu parer sobre "la veritable literatura" i "el veritable escriptor"... Cada cop sóc més nudista... M'exposo i em despullo sense problemes ;) O com deia aquell altre: Tot el que no és autobiografia és plagi.Escrivim el que vivim i vivim el que escrivim, de forma que ningú, ni tan sols nosaltres, podem separar la ficció de la realitat. L'una es nodreix de l'altra i viceversa. No em reca ser massa autobiogràfic, sempre i quan allò que visc sigui prou interessant per a convertir-se en matèria literària.

Gràcies pel comentari i pels teus poemes, sempre exquisits.

Una abraçada addictiva...