18.9.11

T-22


Mal oratge, cel carregat de núvols plugissers, groguegen les fulles dels xops, cauen els aglans dels roures, l'estiu s'acomiada. Fa tres mesos que dorm aquí. Li queden tres mesos i mig de contracte. No sap res del futur. Se li'n refot, el futur. El futur no serveix per a una puta merda si el present no és ple de sentit. Ha sigut un estiu formidable. Va deixar la ciutat seguint la seva brúixola interior. Ara respira un aire més pur i beu una aigua més pura (què bona és la de la Font de les Bagasses!). Ara contempla més estrelles que mai. Sap que la vida sempre és una fugida cap endavant. Cal inventar-se el camí. Cal reinventar-se. Espera la pluja, els bolets que vindran, nous capítols per a escriure, nous petons, noves rialles... El futur és un enigma. Si fos previsible perdria tota la gràcia.

2 comentaris:

Raviel Beut-rom ha dit...

...un futur previsible seria com si ja haguès passt, no? De totes maneres, un T-10 i un cop de daus pot dilatar l'atzar fins a l'infinit. (És bona de veritat l'aigua de la Font de les Bagasses?)

Raviel
http://ravielbeutrom.blogspot.com/

Toni Ibañez ha dit...

L'aigua de la Font de les Bagasses no és bona, sinó excel·lent. Baixa de les mateixes entranyes calcàries de la serralada del Montsec de Rúbies. Té fama des de l'antigor. Mai no s'estronca. Sempre hi ha gent omplint garrafes. Lo del nom algun dia ho explicaré... Fa 3 mesos que la bec i he notat canvis substancials -molt positius- en el meu metabolisme (no cal entrar en detalls). La recomano a tothom. A mi em queda a 3 km de casa. Conec persones que fan el viatge expressament des de bastant lluny. Alguna cosa tindrà l'aigua quan la beneeixen...