24.10.11

T-40

El cel ha estat tot el matí carregat de núvols, però no ha caigut ni una gota. Ell ha anat al mercat de Tremp a comprar fruita, verdura i planter per a l'hort. L'home que venia el planter ha dit que no calia regar perquè plouria de dues a tres. Les persones que l'han sentit han somrigut. S'ha endut 20 espinacs, 10 escaroles, 10 cebes, 6 cols i 5 apis. Tot plegat li ha costat 2,5 euros. Tan bon punt ho ha plantat ha vist que havia fet curt, atès que encara quedava lliure un bon tros de bancal. En l'espai que resta hi sembrarà llavors de pastanaga, raves, faves, soia, etc.


L'horticultura és cultura en el sentit més profund i originari del terme: conrear (colere) la terra és el pas previ per a poder conrear el cos, la ment i l'esperit. Es tracta de trobar l'harmonia entre les diferents parts. De res no serveix haver llegit milers de llibres si has perdut el lligam (religio) amb la natura. L'error fonamental de la modernitat (i ja no diguem de la postmoderrnitat) ha sigut empènyer l'ésser humà cap als entorns urbans, desarrelant-lo, substituint la seva essència pel miratge de la tecnologia i l'artificialitat. L'home del segle XXI és un autòmat connectat a un comandament a distància, a un smartphone, a un notebook, que ingènuament creu que prement una sèrie de tecles la vida pot ser solucionada. A efectes pràctics és un inútil perquè si se n'anés la llum (o s'acabés el petroli) seria incapaç de sobreviure una sola setmana. Aquesta és la trampa d'on cal escapolir-se al més aviat possible. I no ens queda gaire temps. Ell ho va intuir i procura afanyar-se per a trobar la sortida. ¿Quant trigarà a poder menjar el que ha plantat avui? A les 14:32 s'ha posat a ploure...

4 comentaris:

Joana ha dit...

Quanta raó que tens. Ens pensem que som més savis perquè amb un clic ho trobem tot a la xarxa.
Som rucs si pensem que la supervivència va per aquí.
La riquesa rau en tu i en el fet de sobreviure amb comunió amb la natura.
La cultura de l'hort ha de tornar perquè no ens en sortirem amb tanta proliferació de connexions que sovint ens porten al punt de partida.
La meva mare (87) encara té un hort i el meu pare el va conrear fins els 85 i jo hi veig un futur no tardà...

Toni Ibañez ha dit...

Joana, sovint em pregunto si no hem corregut massa cap enlloc. Vull dir que ara mateix ens trobem on ens trobem (per resumir ho anomenen "crisi", però es tracta d'una situació molt complexa que va més enllà de l'economia) i sembla clar que la generació dels nostres fills no ho tindrà tan fàcil com nosaltres. Potser els avis (que ara tanquem a residències) ens podrien ensenyar algunes coses útils per a l'incert futur que ens espera...

Joana ha dit...

Com aprendre a treballar l'hort,recollir herbes medicinals, cuinar, cosir i tot allò que sembla retrògrad o que sembla que no serveix per a res res.Potser a als nostres fills els farà falta i només sabran endollar esperant un miracle.
Bona nit.
M'agraden les teves T.

Toni Ibañez ha dit...

La generació que ha crescut davant la pantalla (TV, PC, PlayStation, etc.) es podria trobar que un dia aquesta pantalla s'apaga, es queda a les fosques i no torna a encendre's mai més... A banda d'indignar-se, què se suposa que farien?