9.12.11

T-67

Matí al bosc cercant rovellons. La combinació d'humitat i fred ha resultat fatídica per a les seves mans les quals han acabat completament engelabrides. Encara que sembli mentida, segueixen sortint bolets sota els boixos, però no compensa patir tant per a omplir mitja cistella. Enguany n'ha menjat i n'ha regalat a balquena, compartint el seu secret amb algunes persones properes que també han gaudit plegant-ne. Avui dóna per enllestida la temporada boletaire.

Mentre s'escalden els espinacs que soparà, obre l'arxiu on té guardada la novel·la que va començar a escriure aquest estiu. Canvia tots els noms dels personatges i dels pobles que hi apareixen. Sospesa la possibilitat de donar un gir inesperat a l'argument. No hi ha cap pressa. Té tot l'hivern per endavant. Sens dubte es tracta d'una obra de cocció lenta, res a veure amb les obres que havia perpetrat anteriorment.

Ella està passant una mala època. Intenta recolzar-la, animar-la, sostenir-la enmig de la tempesta. És forta i se'n sortirà. La proximitat física ha servit per afermar la seva relació. Saben que es tenen l'un a l'altre.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Core a foc lent...tant se val si és escrivint una novel.la , fent un guisat o cultivant una relació...
Sempre a Foc lent...
Conèixes la novel.la " A foc lent" d'en Ramon Guillem? Doncs val la pena llegir-la :)
Mmmmm els bolets no saps com m'agraden! Aquests dies però m'he decantat per les farinetes de fajol...un altre petit plaer!
Bon cap de setmana Toni!

Toni Ibañez ha dit...

Sempre he estat més aviat de foc ràpid, o sigui, de foc d'encenalls. Pim-pam-pum. Suposo que era la joventut i les hormones. És darrerament que tendeixo al foc lent.

La novel·la que esmentes no he tingut el gust de llegir-la.

Les farinetes em sona que són típiques de La Garrotxa, n'hi ha de dolces i salades. ¿Les fas tu o les compres fetes?

Have a nice week end too!