27.4.12

La barca poètica

Al Port de la Selva hi ha
una vella barca blanca i blava.
La van batejar Albada.
És plena de poemes manuscrits.
Pescador-poeta. Paraules-peixos.
Singladures fetes versos.
Descansa amarrada.
Menuda, humil i abandonada,
la barca recorda melangiosa
la carícia de les onades.
A l'hora de la posta,
quan el sol s'acomiada per la serra de Verdera
i, ombrívol, Sant Pere de Rodes s'esborra,
ella somica una rapsòdia
que va aprendre quan era nina.
Al Port de la Selva hi ha
una cala tan bella que no puc anomenar-la.
La barqueta voldria morir ran de sorra de la cala.
Talleu-li les cordes, deixeu-la anar.
L'Albada serà Crepuscle.
La Nit serà Fada.
Talleu-li les cordes, deixeu-la anar.
Ella sabrà trobar el camí cap a casa.
  


2 comentaris:

Albada ha dit...

Guardo els xais d’en Climent als fonollars marins
des de la Tamariua remorosa de pins,
aturo als Aubertins i tanco al mas d’En Godo.
El cingle em dóna pau al cor i el pla, cap-rodo.-
Zeus mou el dit: -Poeta! Desenforna i declama
per acabar aquests jocs històrics, l’epigrama.-

(Somni de cap de Creus, fragment)

Tangata Manu ha dit...

Carles Fages de Climent ;)