4.10.12

Els camins de la felicitat


Observo amb atenció el delicat pètal de l'orquídia mentre faig el darrer xarrup de Porto Tawny. La fresca de la nit es cola per la porta entreoberta. La lluna apareix sobre les ruïnes del castell de Sant Salvador. L'octubre empordanès és una delícia.

Les coses que passen no passen perquè sí. Tot, absolutament tot, té un sentit, encara que nosaltres siguem incapaços d'esbrinar-lo. Fins i tot les catàstrofes o els moments crítics en els quals perdem l'esperança. L'endemà de la tempesta la terra somriu i la platja és plena de conquilles. 

Cal tenir consciència i perspectiva. Evita els judicis categòrics. No deixis que et diguin el rumb que has de prendre ni gosis aconsellar els desorientats. Hi ha molts camins que menen a la felicitat, però el teu és intransferible. Concentra't en cada passa que fas i no et deixis entabanar pel passat o pel futur. 

Observo amb atenció el delicat pètal de l'orquídia. Els àngels tenen ales així.

2 comentaris:

Joana ha dit...

La tardor és bonica arreu. Avui l'he vist anant a la Garrotxa.Les primeres fulles grogues, el cel encapotat, ni fred ni calor. Com si l'aire s'hagués donat un respir per deixar-nos contemplar la natura quieta, bellesa efímera. Sopar amb la mare de 88 anys que ens ha fet un sopar per sucar-hi pa.Uns moments de felicitat. petitesses condensades.
bona tardor Toni

Tangata Manu ha dit...

Bona tardor, Joana!