31.3.14

Llevant

M'agrada el llevant, quan el mar s'endinsa en la terra i ho amara tot d'humitat salada, com una boira refrescant, carregada de bones energies. Es barregen els colors dins un marasme de grisos on es difuminen les formes. Ensumo l'horitzó invisible, poso la cara i m'empasso l'aire a glops. Camino sobre la sorra molla, entre restes escampades de petxines i pedres menudes. Tot el contrari de la tramuntana. 

M'agrada el llevant quan és suau i no envaeix les voreres del passeig marítim. Respiro a fons l'oreig i em deixo acaronar per la brisa vivificadora. M'assec en un banc mirant el mar. El món sembla aturar-se. Llavors, silenciosa, arribes pel darrere i em fas un petó al clatell. Mimoses pansides. Glicines decadents. Cirerers esplendorosos. Em fas un petó al clatell, m'abraces i tot és possible.

4 comentaris:

Isabel H. T. ha dit...

Toni, qué bonito eso que expresas... se puede VER Y OLER...
Decididamente lo tuyo es escribir con esa poesía tan simple y sin embargo tan rica en emociones. Ya te dije alguna vez, que tú pintas con las palabras...Y ni qué decirte de esa culminación del cuadro... besos en la nuca...no pidas más. Todo está perfecto!!!Vívelo y agradece...
La paz contigo...con ambos.

Xavi ha dit...

Fins i tot, els nuvols de llevant quasi sempre porten bones noves.

Toni Ibanez ha dit...

Pax vobiscum :)

Anònim ha dit...

In aeternum


Ja,ja,ja...Javier