9.4.14

Fem via

Només hi ha un horitzó: inventar cada dia una nova drecera.


Quan has decidit divorciar-te, et limites a comunicar-ho i marxes. La darrera frase acostuma a ser: "Tindràs notícies del meu advocat". En el supòsit que la llei vigent no ho permeti, res em pot obligar a continuar amb algú amb qui no vull estar. Hi ha quelcom per damunt de totes les lleis: la meva voluntat sobirana, la meva llibertat inalienable. Per això, en algun moment determinat, la convicció de la meva consciència em pot conduir a la desobediència civil, a la revolta. Que sigui il·legal no significa que sigui il·legítim. Són les persones les que fan les lleis i són les persones les que poden canviar-les. El poderós ha fet la llei a la seva mesura i la imposa imperiosament. Si aquesta llei ens perjudica, hem de crear la nostra pròpia llei. Volem ser amos del nostre destí i no esclaus mesells. Per tant, ens calen fets consumats.  

La revolta dels estels s'ha de concretar amb fets... La meva pregunta és: Què estem disposats a fer a partir d'ara? 

Aviat Espanya tindrà notícies del nostre advocat...        

  
Només hi ha un horitzó: inventar cada dia una nova drecera.

4 comentaris:

Xavi ha dit...

Amb aquestos representantes polítics poca cosa farem. Que no hi hagi anat En Más, ho diu tot. Será llarg, molt llarg el cami i el seu final es incert, per molt que dessitgem el contrari.

Toni Ibanez ha dit...

A mi em va semblar molt intel·ligent la decisió de no anar a Madrid d'en Mas. Així va voler representar la transversalitat i pluralitat en comptes de personalitzar (com Ibarretxe) el procés. Això va descol·locar els espanyols, que volien un "sac de boxa" per a clavar-li "estoques y puyas para salir a hombros por la puerta grande con dos orejas y el rabo" (disculpa el símil torero). El President s'està guardant per a moments més transcendentals, cosa que no era el tràmit previsible d'ahir.

Anònim ha dit...

Totalment d'acord amb en Toni. Ahir va ser un pur tràmit, no calia fer perdre el temps al president del Govern de Catalunya. Res més que veure com ens estimen aquests polítics del règim espanyol. Fins a dir-nos que nosaltres no votem perquè a ells no els dóna la gana, però que ens estimen molt.

Toni Ibanez ha dit...

Estimar algú no és decidir per aquella persona. Estimar algú no és tractar-lo com un menor d'edat o un esclau o un subordinat. Estimar algú és deixar-lo ser com és i recolzar-lo sense limitar-lo. Estimar algú es demostra amb fets. Espanya no ens ha estimat mai.