Escriptor-Bartleby, decadència occidental, estètica sense ètica (corrupció), poesia visual, nihilisme, ales sense arrels, Jep és el Hamlet del segle XXI (to be or not to be), en comptes d'una calavera a la mà té el Coliseu (Roma) als seus peus, la truculència de la vida al descobert (vel de Maya), Céline+Pessoa, monòleg d'un plausible suïcida mandrós, el No-Res fet obra d'art, res no té sentit sense amor, sense arrels, la festa x la festa = vacuïtat absoluta, estàtues&monges, dolce far niente, Titànic o CostaConcòrdia o TorresBessones o TheShowMustGoOn, Jep és un Berlusconi voyeur i cínic, un semi-déu que aspira a la beatitud, nostàlgia de la innocència irrecuperable, hi ha 3 coses que aïllen (la bellesa, la riquesa i la intel·ligència), la solitud inevitable de l'home lúcid, Jep tan entranyable, Jep no escriu més perquè lo important no és escriure sinó viure (La Santa dixit), ¿Com sobre-viure a la insubstancialitat patètica?, ¿Per què l'Ésser i no pas el No-Res? (...) La peli m'ha deixat tocat (i enfonsat) per molt temps, l'hauria de veure 10 cops més, ¿Com oblidar-la? Impossible!
Comentaris
Em temo que tens raó: jo encara no he fet 65 anys, només sóc una criatura de 50, però en Jep m'ha colpit perquè comparteixo amb ell el desencís existencial, quan la religió ni la filosofia ni l'art (literatura) ni la festa frívola del materialisme més buit, ni res de res pot apaivagar l'ànsia íntima... En Jep ha arribat al final de la nit (Céline), és un Pessoa ple de desassossec que no aconsegueix oblidar que rere el decorat no hi ha res, que tot és truculent, que la mort regnarà aviat, que ni tan sols la Bellesa (petita o Gran) ens salva de res...
Em temo que tens raó, Júlia. La Santa al final és una irònica aparició esperpèntica, l'antítesi diametral d'en Jep, i per això ens fa somriure amb un somriure trist, entranyable, inútil. Tota la peli amb una espiritualitat = 0 i, de sobte, irromp La Santa predicant (vivint) la pobresa, carregant-se l'estètica (esdentegada, espectral), menjant arrels... La Santa és tot el que no som, allò Sagrat que conculca allò profà... La Santa és lletja i fa por perquè no té res a veure amb nosaltres...
Jep actua sempre, és un histrió, un pallasso amb pirotècnia intel·lectual, un pobre diable que somia un cel impossible. Com aquell primer petó a la vora del mar.
Javier