24.7.14

No a la guerra

Abans de la guerra, s'ha d'intentar parlar. Parlar ens fa humans: enraonar, negociar, pactar... La nostra "arma" és la paraula. De vegades, les paraules són insuficients perquè els interessos són diametralment contraposats. Tanmateix s'ha d'intentar parlar. L'orgull s'hi interposa. Sembla que parlar sigui cedir, rebaixar-se. Tant se val. Un dels dos ha de donar el primer pas. Qui el dóna demostra més altura moral. Tot allò que serveixi per ajornar la guerra és positiu. La guerra és el fracàs d'ambdues parts. Entre la pau i la guerra, escull sempre la pau, encara que suposi perdre alguna cosa. Si, al final, no és possible la comunicació i l'entesa, aleshores fes el gest d'atacar (sense atacar). Si fallen les paraules, ens queden els gestos. Un gest pot significar molt si es fa ben fet en el moment adequat. Defensar els teus interessos és legítim, però cal anar en compte com ho fas. Aquí, com en tantes coses, la forma és més important que el contingut. 

Si no has pogut parlar, si els gestos han sigut inútils, llavors només et queda la guerra... que pot ser "legal" (amb minuta d'advocats) o brutal (amb minuta d'hospital)... Tant si acabem als tribunals com si acabem a urgències, el cost és altíssim. Hem fracassat. La civilització humana recula cada vegada que dues persones no són capaces d'entendre's. Si els que no s'entenen són col·lectius, pobles o nacions, aleshores la guerra provoca desastres més devastadors. 

El savi evita la guerra. El savi guanya sense atacar. La pau és sempre la més gran victòria. Però si no et queda més remei que anar a la guerra, lluita per a guanyar-la o plega. La guerra no és per al covards.         

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Nadie quiere guerra alguna. Hay que estar muy loco para desearla. La guerra se produce por precipitación, cuando el esfuerzo de diálogo no avanza y se va afianzando el odio de unos contra otros. La Paz no es más que la aceptación de un status quo a beneficio de aquellos colectivos o territorios que dominan el mundo. Acuérdate de la Pax Romana.

Yo también digo NO a la guerra y a todas sus causas; en especial el odio al otro.

En estos momentos de mi vida, sólo pretendo vivir en paz conmigo mismo. Que no siempre lo consigo. Y poder transmitir a los demás esa paz que a veces siento.

En paz, amigo.


Javier

Toni Ibanez ha dit...

"La Paz no es más que la aceptación de un status quo a beneficio de aquellos colectivos o territorios que dominan el mundo..." Aquí está la clave de todo. Según esto, PAX = CONSERVADURISMO. Si queremos cambiar las cosas, hay que "guerrear"... Lo de hablar y los gestos no son suficientes. El Status Quo aspira a permanecer y perpetuarse, y se defiende con uñas y dientes... Luego, toda revolución implica guerra, no?

Anònim ha dit...

Hay otra revolución: La del cambio interior. La revolución mental. La de quien perseverando en ciertas actitudes provoca el cambio propio y ajeno: Cristo, Buda, Ghandhi..y tantos otros que pretendieron cambiar el mundo por medio de la no violencia. Aunque después algunos de sus seguidores se desviaron de ese camino.


Javier

Toni Ibanez ha dit...

Esos son los "gestos" a los que me refiero en el post: huelgas de hambre, crucifixiones, autoimmolaciones... Déjame dudar de ese tipo de "revoluciones" (mental, espiritual). La no-violencia es éticamente valiosa, pero suele ser poco efectiva a nivel práctico. Al final, como en la selva, como siempre, gana el más fuerte. Israel en Palestina y el rico sobre el pobre. En la Tercera Guerra Mundial que se avecina... ¿Qué bando dispone de más cabezas nucleares? ¿Qué bando dispone de más cabezas pensantes? Me temo que a uno le dieron el Nobel de la Paz prematuramente...

Anònim ha dit...

Es triste decirlo, pero tienes razón.


Javier