17.8.14

Agraïment d'una lectora

Hola Toni, 

Voldria donar-te les gràcies pel teu blog. 

Durant l'hivern, quan estava a l'hospital amb el meu fill malalt i acompanyada a l'habitació pel meu ex amb el que ni ens miràvem, ni ens parlàvem, ni compartíem res, ni tan sols el rebuig de veure'ns, jo tenia a les meves mans una tablet i mirava el teu blog. Allí m'explicaves les teves febleses i les teves fortaleses i era per a mi una finestra al món de les emocions (que no podia alliberar), al món físic (caminar, arbres, coneixences, aire fresc...........) que no podia gaudir. Sense conèixer-te, vas ser una de les persones que em van ajudar més a passar el mal moment. 

Fas una feina fantàstica amb el teu blog i t'animo a què continuïs amb ell molt temps perquè segur que estàs ajudant a gent anònima com jo que et necessitem. 

Un petó guapo.

De vegades arriben mails que t'ajuden a creure que el que fas no és debades. Gràcies a tu, per fer-m'ho saber.  

6 comentaris:

Francesc Puigcarbó ha dit...

mails com aquest, donen tot el seu sentit al bloc..

salut

Toni Ibanez ha dit...

Estem aquí per ajudar-nos els uns als altres, no?

metacel ha dit...

ostres k bonic Toni...m.afegeixo a l.agraïment...k no t.ho dic però m.agrada llegir.te"

Toni Ibanez ha dit...

No, si ara sortireu tot(e)s de l'armari.... :)

Merci a vosaltres per llegir-me!

Anònim ha dit...

No dejes de escribir en tu blog, es una ventana abierta al mundo y en ella caben todos los matices de la realidad. Se avecinan nuevos tiempos y tu blog es un fiel reflejo de ello. Cuando describes tu cotidianidad, expresas la importancia que tiene el vivir el momento presente y la honestidad con uno mismo. El futuro y el pasado dejan de existir para quien vive intensamente en el presente.

Javier

Toni Ibanez ha dit...

Gracias, Javier, por tus elogios. Yo solo me limito a escribir la verdad (así, en minúscula: mi verdad). La nueva era está con dolores de parto... Me basta con dar testimonio de ello en este testamento-blog.